Un estudi permet quantificar el flux de materials que arriba a la Terra des dels cometes

Els cometes podrien haver jugat un paper important en el transport massiu i eficient d'aigua, matèria orgànica i elements volàtils a la Terra primitiva  

Un estudi liderat per Josep M. Trigo-Rodríguez, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), i Jürgen Blum, de l’Institut für Geophysik und extraterrestrische Physik de la Technische Universität Braunschweig (Alemanya) intenta resoldre diverses preguntes sobre l’arribada de meteorits al nostre planeta. 

Entre d’altres, la investigació permet calcular la quantitat de fragments d’asteroides i cometes, els anomenats meteoroides, que arriben a la part superior de l’atmosfera cada dia. Segons aquesta investigació, que recopila els esforços de diverses dècades d’investigació centrades en l'estudi de desenes de pluges de partícules de meteoroides amb un detall sense precedents, el flux total de meteoroides que arriba a la Terra és superior a les 500 tones cada any. Estimacions anteriors suggereixen una taxa més gran, la qual cosa apunta que una gran quantitat de materials arriben al nostre planeta havent estat ja dispersats i alterats en el medi interplanetari.
 

El pas de cada estel genera milions de partícules que primer formen cortines denses però que
després es distribueixen / P. Biazzi et. al. / UJI.

L’estudi també examina com és el flux de materials que arriba a la Terra des dels cometes i estudia la relació  entre aquests materials i les partícules de pols interplanetari recollides a l'estratosfera.

«La nostra investigació és important en un marc cosmoquímic i astrobiològic perquè té implicacions clares i permet realitzar prediccions sobre els materials primordials que arriben al nostre planeta des dels cometes», assegura l’investigador Josep M. Trigo.

Els agregats cometaris estan enganxats entre si per una barreja de minerals de l’ordre de micròmetres (és a dir, una milionèsima part d'un metre) , gels i compostos orgànics, per la qual cosa l'exposició a les dures condicions de l'espai en provoca la desintegració. Els corrents de meteoroides perden massa i la seva densitat disminueix fins que acaben desapareixent en escales de temps de desenes de milers d'anys.

Com a conseqüència, la majoria de partícules cometàries que arriben a la Terra són d'origen esporàdic, és a dir, han evolucionat dinàmicament a partir de cometes i asteroides: a causa de l’exposició durant milers o desenes de milers d'anys a la meteorització espacial, aquestes partícules s'han vist processades.
 

Exemple de bòlid tan lluminós com la Lluna detectat el 4 de gener del 2018 per Carlos Alcaraz
des de Corbera de Llobregat (Barcelona) / Red SPMN.

A l’enllaç següent hi trobareu un vídeo divulgatiu sobre les conclusions de l’estudi. 

Implicacions futures 

La quantificació del flux meteòric en diferents escenaris al llarg del temps dona algunes pistes sobre els principals processos físics que contribueixen a la desintegració progressiva de la matèria cometària al medi interplanetari. 

Entre d’altres, conèixer el flux de meteoroides fa possible calcular el transport d'aigua i d’elements volàtils a la Terra. Aquest transport, d'interès clau en un context astrobiològic, es produeix a partir de l'alliberament de les partícules cometàries a l'espai. 

Aquest mecanisme de transport només seria eficient si les fragmentacions de cometes prop de la Terra en un passat remot ho haguessin fet possible, atès que l'exposició perllongada a l'espai modifica el contingut dels components volàtils. Si aquest fos el cas, els cometes podrien haver jugat un paper important en el transport massiu i eficient d'aigua, matèria orgànica i elements volàtils a la Terra primitiva. 

Enllaços
– IEEC
– ICE
 
Més informació

Aquesta recerca es presenta en un article titulat «Learning about comets from the study of mass distributions and fluxes of meteoroid streams», de Josep M. Trigo-Rodríguez i Jürgen Blum, acceptat per a ser publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.   

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Ana Montaner i Sònia Bagudanch
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Investigador principal a l’IEEC
Barcelona, Espanya
Josep M. Trigo
Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC)
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Correu electrònic: trigo@ieec.cat, trigo@ice.csic.es