Un equip internacional d’astrònoms descobreix dues exo-Terres potencialment habitables que orbiten al voltant d’una estrella propera

Ambdós planetes, de massa similar a la terrestre, orbiten l'estrella GJ 1002, un nan vermell, i són excel·lents candidats per a la seva caracterització atmosfèrica
 
Dos planetes de massa similar a la de la Terra que orbiten al voltant d'una nan vermell —l'estrella anomenada GJ 1002—, han estat trobats recentment per un equip internacional d'astrònoms. L'estudi està liderat per investigadors de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i compta amb la participació de membres de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). L'article ha estat acceptat per a la seva publicació a la revista Astronomy & Astrophysics.

Els nous planetes orbiten l’estel proper GJ 1002, situat a menys de 16 anys llum del sistema solar. Tots dos tenen masses similars a la terrestre i es troben en la zona habitable de la seva estrella. Com aquesta és bastant freda, la zona habitable del sistema està molt a prop d'ella. El planeta interior, GJ 1002 b, triga només 10 dies a completar una òrbita completa. L'altre, GJ 1002 c, en necessita 21.

Aquest descobriment ha estat possible gràcies a la col·laboració entre els consorcis ESPRESSO [1] i CARMENES [2], tots dos dedicats a la cerca d'exoplanetes. L'estrella GJ 1002 va ser observada per l'instrument CARMENES de l'Observatorio de Calar Alto entre 2017 i 2019, i posteriorment entre 2019 i 2021 per l'instrument ESPRESSO de l'Observatori de Paranal.

Llegenda: La infografia compara les posicions dels planetes, escalades a la zona d’habitabilitat, amb les del sistema solar.
Crèdits: Alejandro Suárez Mascareño (amb recursos de NASA).

«La natura sembla obstinada a demostrar que els exoplanetes similars a la Terra són molt comuns. Amb aquests dos, ja en coneixem 7 en sistemes pròxims», explica Alejandro Suárez Mascareño, investigador de l'IAC i autor principal de l'estudi.

La proximitat de l'estrella al nostre sistema solar fa que els planetes entorn de GJ 1002 siguin excel·lents candidats per a la caracterització atmosfèrica mitjançant l'estudi de la seva llum reflectida o de la seva emissió tèrmica.

«Seran objectius prioritaris per a futures missions espacials com LIFE, actualment en fase de concepte i amb participació de l’IEEC, que podrà detectar molècules clau en les seves atmosferes i estudiar la presència d'una biosfera», explica Ignasi Ribas, investigador de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE – CSIC) i coautor de l'article.

A causa de la seva temperatura freda, GJ 1002 és massa feble en llum visible per a estudiar les seves variacions de velocitat radial amb la majoria dels espectrògrafs. El disseny de CARMENES, molt més vermell que la majoria dels altres espectrògrafs centrats en velocitats radials, va fer possible estudiar-la amb el telescopi de 3,5 m de Calar Alto. La combinació d’ESPRESSO i la potència col·lectora dels telescopis de 8 m del VLT va permetre obtenir mesures de velocitat radial amb una precisió de 30 cm/s, fora de l'abast de gairebé qualsevol altra instal·lació del món.

Nota de premsa elaborada en col·laboració amb l'Oficina de Comunicació de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC).

Notes

[1] ESPRESSO (Echelle Spectrograph for Rocky Exoplanet and Stable Spectroscopic Observations) és un espectrògraf échelle de tercera generació, alimentat per fibra i de dispersió creuada, muntat en el Very Large Telescope (VLT) de l'Observatori Europeu Austral (ESO, per les seves sigles en anglès). ESPRESSO està sent desenvolupat per un consorci format per l'ESO i set instituts científics europeus.

[2] CARMENES (espectrògraf échelle d'alta resolució per a la recerca d'exoplanetes terrestres al voltant de nanes tipus M a través de l’infraroig proper i el visible) és un espectrògraf òptic i d'infraroig proper d'alta resolució, construït en col·laboració per diverses institucions de recerca espanyoles i alemanyes, i operat per l’Observatorio de Calar Alto (Espanya).

Imatge Principal

Llegenda: Representació d’un exoplaneta al voltant del seu nan vermell.
Crèdits: Alejandro Suárez Mascareño (IAC) i Inés Bonet Marquez (IAC).

Enllaços

– IEEC
– IAC
– CARMENES
– ESPRESSO
 
Més informació

Aquesta recerca es presenta en un article titulat «Two temperate Earth-mass planets orbiting the nearby star GJ 1002», A. Suárez Mascareño et al., que va aparèixer a la revista Astronomy & Astrophysics el 15 de desembre.
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat de recerca ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat de recerca CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb la unitat de recerca CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat de recerca ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Autor Principal a l’IEEC
Barcelona, Espanya
Ignasi Ribas
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l'Espai (ICE – CSIC) 
Correu electrònic: ribas@ieec.cat, iribas@ice.cat