Transmeten amb èxit la primera emissió de prova de la tercera generació del sistema EGNOS

Un equip de l’IEEC a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat l’algorisme per guiar els senyals enviats des de terra als satèl·lits EGNOS i tornar-los a transmetre als seus usuaris.

Les empreses Airbus i Indra i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), juntament amb l’Agència de la Unió Europea per al Programa Espacial (EUSPA), l’Agència Espacial Europea (ESA) i Eutelsat, han completat amb èxit la primera emissió d’un senyal de prova de la tercera generació (V3) del sistema EGNOS (per les seves sigles en anglès, European Geostationary Navigation Overlay Service).
 
EGNOS proporciona correccions i informació d'integritat pels senyals de Global Positioning System (el àmpliament conegut GPS) que reben els usuaris i és el sistema que fan servir, per exemple, els avions per a fer aterratges automàtics assistits per GPS. La nova versió, EGNOS V3, augmentarà i millorarà el rendiment tant del GPS com de GALILEO en algunes de les freqüències del senyal per a ús civil (més concretament, a les bandes L1/L5 i E1/E5), proporcionant així serveis de posicionament per satèl·lit a les aplicacions més crítiques per a la seguretat, amb la navegació d’avions en el punt de mira.

L’ESA va adjudicar el desenvolupament d’EGNOS V3 a un consorci liderat per Airbus, junt a Indra, amb la participació d’investigadors de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) al Centre d’Estudis i Recerca Espacial (CERES, IEEC – UAB). L’equip està format pel Dr. Sergi Locubiche-Serra i els catedràtics Gonzalo Seco-Granados i José A. López-Salcedo, investigadors del grup de recerca 'Processament del Senyal per a Comunicacions i Navegació' (SPCOMNAV, de l'anglès Signal Processing for Communications and Navigation) de la UAB i membres de l’IEEC.

Els investigadors han desenvolupat l'algorisme implementat a les estacions terrestres, anomenades Navigation Land Earth Station (NLES), i que guia els senyals que s'envien des de terra als satèl·lits EGNOS i d’aquests als usuaris. Aquest algorisme, part essencial del sistema EGNOS, permet veure el senyal rebut com si s'hagués generat al satèl·lit i no a terra, com realment succeeix, i es converteix en una de les parts indispensables per al funcionament del sistema EGNOS i, en aquest cas, del proper sistema EGNOS V3.

El passat novembre de 2021 es van dur a terme les proves experimentals d’aquest algorisme, durant el primer esdeveniment de prova de concepte in situ d'EGNOS V3: l'algorisme es va implementar en una estació NLES real i es va realitzar la transmissió amb un satèl·lit real. Les proves van concloure amb èxit i l'algoritme va funcionar perfectament en el primer intent.

Així, aquesta primera integració va concloure amb la verificació de que l'algorisme creat per l'equip de l'IEEC garanteix amb èxit que cada senyal es dirigeix correctament cap la sortida del satèl·lit adaptant en temps real el senyal transmès uplink (d’enllaç ascendent) des de les estacions terrestres NLES.

EGNOS V3

Aquesta tercera generació d’EGNOS funcionarà en multifreqüència i multiconstel·lació (GPS, GALILEO), integrant la protecció de seguretat contra ciberatacs.

A la campanya de senyals de prova d'EGNOS V3 hi ha participat la nova versió de l'estació terrestre NLES desenvolupada per Indra, així com la càrrega útil SBAS de doble freqüència d'Eutelsat E5WB desenvolupada per Airbus.
 
EGNOS i les seves evolucions estan dirigides per la Direcció General de Defensa, Indústria i Espai de la Comissió Europea (DG-DEFIS). Els sistemes els ha dissenyat i desenvolupat l’ESA.

Nota de premsa realitzada en col·laboració amb Airbus, l'Agència del Programa Espacial de la Unió Europea i l'Agència Espacial Europea.

Imatge principal

Satèl·lit EGNOS V3
Crèdit: Airbus.

Enllaços

– IEEC
– CERES
– UAB
– Agència de la Unió Europea per al Programa Espacial (EUSPA)
– Agència Espacial Europea (ESA) 

Més informació

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.  
 
L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Ana Montaner i Rosa Rodríguez
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Investigador principal a l’IEEC
Barcelona, Espanya
José A. López-Salcedo
Centre d’Estudis i Recerca Espacial, CERES (IEEC-UAB)
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya
Correu electrònic: jalopez@ieec.cat, jose.salcedo@uab.cat