Solar Orbiter, una missió amb la contribució de l’IEEC
El 10 de febrer de 2020, la missió Solar Orbiter de l'ESA s'enlairà amb èxit en un Atlas V 411 des de Cap Canaveral, Florida, a les 05:03 CET en la seva comesa d'estudiar el Sol des de noves perspectives.
La missió Solar Orbiter estudiarà el Sol en detall gràcies a un conjunt d'instruments científics i a una òrbita ideal al voltant de la nostra estrella. La sonda s'acostarà al Sol dins a una distància de 42 milions de quilòmetres, el que significa que les parts aïllades de la sonda estaran exposades a temperatures superiors als 500 ºC, mentre que les parts que romanguin a l'ombra, es trobaran a uns -180 ºC. Durant aquesta missió, l'òrbita augmentarà la seva inclinació cap a l'eclíptica fins a 30 graus, el que permetrà als investigadors obtenir imatges d'alta resolució dels pols solars.
Un equip de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICC, UB) ha treballat en un dels deu instruments del satèl·lit Solar Orbiter, denominat SO/PHI (Polarimetric and Helioseismic Imager). SO/PHI proporcionarà mesures d'alta precisió del camp magnètic de la fotosfera solar.
L'equip de l'IEEC-ICC s'ha encarregat del desenvolupament i la implementació d'un Sistema d'Estabilització d'Imatge (ISS), que permetrà el balanç dels moviments de la sonda per tal d’adquirir imatges d'alta qualitat. «Solar Orbiter és la missió solar més completa des del punt de vista instrumental», assenyala Josep M. Gómez Llit, investigador de l'IEEC-ICC i membre del Departament d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la UB. Concretament, la sonda compta amb deu instruments que pesen un total de 209 quilograms. «La limitació de pes ha estat un repte a l'hora de dissenyar l'instrument PHI, que té una massa d’uns 30 kg», comenta Gómez Llit. Quatre d'aquests instruments, que permeten la detecció del vent solar (plasma i camp magnètic), de la radiació i de les partícules emeses, treballen in situ, mentre que els altres sis ho fan remotament, permetent l'obtenció d'imatges en diferents longituds d'ona i espectroscòpia de la fotosfera solar i de la corona.
Un pas endavant en meteorologia espacial
A més, els investigadors del Grup de Física Heliosfèrica i Meteorologia Espacial (HPSWG) de l'IEEC-ICC han proporcionat suport científic a l'equip de l’instrument Detector de Partícules Energètiques (EPD). Els membres de l'HPSWG, experts en anàlisi i modelització de dades de partícules solars, han desenvolupat models per predir l'entorn de radiació de partícules amb què es trobarà el Solar Orbiter, i estan treballant en la creació d’eines per facilitar l'anàlisi de les partícules que la missió recollirà.
La sonda Solar Orbiter permetrà fer el seguiment fix d'una zona concreta del Sol, així com la planificació de campanyes específiques de forma remota. Segons Àngels Aran, investigadora de l'IEEC-ICC al grup HPSWG, «els resultats obtinguts amb Solar Orbiter ens ajudaran a comprendre la física que connecta l'estrella amb l'entorn interplanetari i, per tant, proporcionarà limitacions als actuals models de meteorologia espacial». «A més —afegeix —, la combinació de les observacions de Solar Orbiter amb les dades d'altres sondes a l'espai interplanetari i en l'entorn terrestre, ens proporcionarà una visió complementària dels mateixos fenòmens».
Enllaços
– IEEC
– ICC
– HPSWG
– Lloc web de la missió Solar Orbiter
Més informació
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC està integrat en la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).
Imatge
PR_Image1: El satèl·lit Solar Orbiter
Peu d’imatge: Recreació artística del satèl·lit Solar Orbiter
Crèdit: ESA/ATG Medialab.
Contactes
Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Rosa Rodríguez Gasén
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
Institut de Ciències del Cosmos (ICC, UB)
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya
Barcelona, Espanya
Àngels Aran i Sensat
Investigadora
Correu electrònic: aran@ieec.cat, aaran@icc.ub.edu