Sobre la taxa de falles de l’escorça en els magnetars joves

L'activitat dels magnetars s'alimenta dels seus intensos i dinàmics camps magnètics i s'ha proposat com el detonant dels esclats ràpids de ràdio extragalàctics. Aquí estimem la freqüència de les falles de l'escorça en magnetars joves, calculant les tensions magnètiques en detallades simulacions magnetotèrmiques que inclouen la deriva Hall i la dissipació òhmica. La topologia interna inicial en néixer és poc coneguda però és probable que sigui molt més complexa que un dipol. Per tant, hem explorat un ampli rang de configuracions inicials, trobant que la taxa esperada de falles de l'escorça varia en ordres de magnitud depenent de la configuració magnètica inicial. Els nostres resultats mostren que aquesta taxa escala amb l'energia magnètica de l'escorça, més que amb el valor superficial —sovint utilitzat— del component dipolar relacionat amb el parell de gir. Els nostres resultats són aportacions útils per a modelar la taxa d'esclat dels joves magnetars galàctics, i la seva relació amb els esclats ràpids de ràdio en la nostra i altres galàxies.

Detalls de la sessió Zoom
ID de la reunió: 850 4491 0172 
Contrassenya: 996691