Primeres imatges d’observació de la Terra del ‘Menut’ només un mes després del seu enlairament

Poc més d’un mes després del seu enlairament, el ‘Menut’, el segon nanosatèl·lit posat en òrbita pel Govern en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, ha proporcionat les seves primeres imatges de la Terra obtingudes des de l’espai: una imatge d’infrarojos (escala de grisos) d’una zona pantanosa situada prop de Nova Orleans, als EUA, i una imatge en color (RGB) de núvols a Europa.

Tot i que el ‘Menut’ ha de superar encara una etapa de proves de calibratge i posada en marxa de tots els seus subsistemes abans de l’entrada en servei, es tracta d’una fita destacable perquè demostra el bon funcionament en òrbita de la càmera d’última generació amb què està dotat el satèl·lit i valida que pot produir imatges en color i amb bona definició.

Així, la imatge en color de núvols sobre Europa, on també s’hi entreveu la superfície de la Terra, està composada per les tres bandes de colors bàsics RGB. Amb aquesta imatge queda provat que el ‘Menut’ podrà fer fotografies en color ‘real’, ja que quan es combinen els tres colors bàsics obtenim el que veuen els nostres ulls.

Zona europea coberta de núvols, on es pot albirar part de la superfície de la Terra.
Aquesta imatge destaca la capacitat del ‘Menut’ d’obtenir fotografies en color real
partint de la seva multiespectralitat, en la qual s’aprecien les 3 bandes dels colors
bàsics (RGB -vermell-verd-blau-), que en combinar-se proporcionen una imatge tal
com l’apreciaria l’ull humà. Crèdit: Open Cosmos

Per la seva banda, la imatge en escala de grisos d’una zona pròxima a Nova Orleans, on es poden apreciar moltes característiques del terreny, demostra que el Menut podrà fer fotos d’alta resolució i definició, per a la qual cosa cal disposar d’una plataforma estable mentre es capta la imatge per evitar que surti moguda.

Zona pantanosa Atchafalaya Delta a Nova Orleans (Estats Units). La de l’esquerra és la imatge captada pel ‘Menut’ en tons grisos (només es va utilitzar una banda), hi destaquen la nitidesa i la capacitat del nanosatèl·lit per obtenir imatges amb una excel·lent resolució. A la dreta es mostra una imatge de referència de la mateixa zona captada amb el Satèl·lit Sentinel 2. Crèdit: Open Cosmos

«Estem molt satisfets amb aquesta primera resposta del ‘Menut’, que està superant amb nota totes les proves de posada a punt per entrar en servei i poder complir amb la seva missió», ha afirmat la secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost i Faus. «Aquesta fita ens encoratja com a Govern a aprofundir en l’Estratègia NewSpace de Catalunya per continuar impulsant l’ecosistema espacial català. Hem de situar-lo al tauler de joc internacional d’un sector que tindrà un creixement exponencial al món i en el qual Catalunya hi ha de jugar un paper», ha reblat.

Per la seva banda, Jordi Castellví Esturi, Senior Mission Manager d’Open Cosmos, expressa que «estem molt contents de com està funcionant el Menut; només un mes després del llançament ja hem aconseguit tenir aquestes primeres imatges. La càmera d’alta definició que vam col·locar ens permetrà tenir imatges en color com aquestes i de molt bona qualitat. Tot i això, seguim treballant cada dia per aconseguir millorar encara més la qualitat de les imatges i les dades que rebrem, i això ens ajudarà a seguir avançant en conèixer tots els efectes que està tenint el canvi climàtic al nostre territori».

En aquest mateix sentit, el director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Ignasi Ribas Canudas, ha destacat que «amb el ‘Menut’ s’implementaran casos d’ús com ara l’anàlisi de la productivitat dels cultius i dels sòls; la prevenció i detecció d’incendis forestals; la gestió de l’aigua, i el seguiment, control i protecció del medi i de l’activitat marítima, entre d’altres”. I ha afegit que ‘aquesta missió és un nou pas cap a la consolidació i creixement del sector, impulsats a partir de la col·laboració publicoprivada».

Preparant-se per entrar en servei

Impulsat per la Generalitat de Catalunya i l’IEEC, i desenvolupat per Open Cosmos, el ‘Menut’ és el segon nanosatèl·lit que el Govern ha posat en òrbita en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, i el primer que té com a missió l’observació de la Terra per contribuir a millorar la gestió del territori i ajudar a controlar i combatre els efectes de la crisi climàtica.

El seu enlairament a bord d’un coet llançador Falcon 9 de la companyia nord-americana SpaceX va tenir lloc el passat 3 de gener a les 15:56 h des de la base espacial de Cap Canaveral, a Florida (EUA). 62 minuts més tard, el coet llançador va ejectar el nanosatèl·lit català a la seva òrbita de destí, a 538 km d’alçada sobre de la Terra, i poques hores més tard, es va contactar amb el Menut per primera vegada.

Dues setmanes després d’entrar en òrbita, el ‘Menut’ va tancar amb èxit la fase anomenada LEOP (Launch and Early Orbit Phase), que consisteix a comprovar l’estat i la bona comunicació amb cadascun dels subsistemes del satèl·lit a cada passada, que el satèl·lit és estable en òrbita i que està en un mode segur d’energia.

Un cop superada aquesta primera fase, el ‘Menut’ es troba ara en la fase de ‘posada en marxa’ o ‘commissioning’ (en anglès), on l’objectiu és provar i validar totes les funcionalitats dels diferents elements i sistemes que l’integren.
Un d’aquests elements és la càmera que ha de permetre al ‘Menut’ enregistrar des de l’espai imatges amb una resolució de 5 metres i multiespectrals (és a dir, que separa els diferents colors o bandes d’una fotografia en diferents arxius). Després de ser analitzades i tractades amb les últimes tecnologies de processament, aquestes imatges permetran fer seguiment de l’impacte del canvi climàtic.

Durant la fase de posada en marxa, que es preveu que estarà completada a mitjans del mes de març, cada subsistema es comprova individualment per garantir que la seva funcionalitat estàndard estigui operativa i, a continuació, es posen a prova les funcionalitats extrem a extrem. Seguidament, es duran a terme una sèrie d’activitats de calibratge per tal de millorar la qualitat de les imatges.

Enllaços
– Menut
– Institut d’Estudis Espacials de Catalunya
– Estratègia NewSpace de Catalunya
– Open Cosmos

Més informació
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat de recerca ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat de recerca CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb la unitat de recerca CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat de recerca ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes
Oficina de Comunicació de l’IEEC
Barcelona, Espanya
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat