Primer cas d’ús en un entorn real del nanosatèl·lit Enxaneta

El primer cas d’ús consisteix a mesurar paràmetres físics i ambientals del sòl en vinyes via connexió d’Internet de les Coses (IoT) amb el nanosatèl·lit.
 
La prova pilot ha estat desenvolupada pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori en col·laboració amb l’IEEC, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), la Fundació i2CAT i Sateliot.

Avui s’han presentat a Tremp els resultats del primer cas d’ús en un entorn real obtinguts per l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit que el Govern va posar en òrbita el març del 2021 en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya. L’acte ha estat presidit pel vicepresident del Govern i conseller del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, el Jordi Puigneró, i ha comptat amb la participació del director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’Ignasi Ribas; el Director de Tecnologia i Innovació (CIO, per les seves sigles en anglès) de la Fundació i2CAT, el Sergi Figuerola; el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Jaume Massó; i el director executiu (CEO, per les seves sigles en anglès) i cofundador de Sateliot, el Jaume Sanpera.
 

El director l'IEEC, l'Ignasi Ribas, durant la presentació. / IEEC.
 

Durant la presentació d’avui s’ha fet balanç del primer any del nanosatèl·lit a l’espai, s’ha explicat el cas d’ús de les dades proporcionades per l’Enxaneta per mesurar diferents paràmetres físics del sòl, i s’han avançat les pròximes proves pilot que es duran a terme lligades a la missió del nanosatèl·lit.

L’objectiu de l’Enxaneta és desplegar serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses (IoT) per permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català, especialment en zones que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. Totes les dades recollides per l’Enxaneta són transmeses a l’Estació Terrestre per a Satèl·lits (Ground Station) de l’Observatori del Montsec (OdM), ubicat a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), i gestionat per l’IEEC. L’estació està composada per diverses antenes per a la comunicació amb satèl·lits d’òrbita baixa, desenvolupades i instal·lades pel NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC).
 

Balanç del primer any i primer cas d’ús

L’Enxaneta es va posar en òrbita el 22 de març de 2021, a les 7:07 h (hora catalana), des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan), a bord d'un coet Soyuz 2. Després del seu llançament i al llarg de tot el 2021 s’han anat realitzant proves de calibratge i posada en marxa dels sistemes embarcats al nanosatèl·lit.
 
Mentrestant, en paral·lel, els principals actors de l’Estratègia NewSpace han estat treballant en la definició de casos d’ús de les dades proporcionades pel nanosatèl·lit i en la implementació del primer d’ells, que és el que s’ha presentat avui.

El projecte del primer cas d’ús del nanosatèl·lit en un entorn real va començar en terrenys de cultiu de vinya a la Conca de Tremp, utilitzant la xarxa d’estacions de mesura de paràmetres físics del sòl de l’ICGC. Aquestes estacions registren contínuament dades de la temperatura i la humitat del sòl, així com paràmetres ambientals —com ara la pluviometria, la temperatura i la humitat relativa de l’aire, i la radiació solar—. Aquests paràmetres físics són importants per determinar el règim climàtic del sòl, establir relacions entre les dades climàtiques i la humitat d’aquests per donar suport als agricultors, o dur a terme estudis mediambientals sobre el canvi climàtic i estudis hidrològics, entre d’altres.
 

Estació de l'ICGC per mesurar els paràmetres físics del
sòl, que compta amb 4 sensors multiparamètrics subterranis
a 5, 20, 50 i 100 cm de profunditat. / ICGC.
 

El canvi climàtic està obligant a moure les vinyes a cotes més altes, fet que ha implicat que el primer cas d’ús s’hagi hagut d’estendre a altres conreus d’aquest tipus al Prepirineu i Pirineu. Això ha comportat la ubicació de les estacions en indrets on l’orografia del terreny és més complicada i, per tant, on també és més difícil trobar cobertura de xarxes terrestres de telefonia mòbil. És aquí on la cobertura aportada gràcies a l’Enxaneta representa un paper clau, a fi de poder instal·lar aquestes estacions i posar-les en funcionament.
 
Les dades recollides pels sensors s’envien a l’Enxaneta per mitjà de mòdems de connexió satel·litària dissenyats per i2CAT, que també ha contribuït, juntament amb Sateliot, en la implantació dels protocols de comunicació entre els sensors i el nanosatèl·lit. Aquests mòdems permeten l’enviament a l’Enxaneta de dades de banda estreta (lectures de sensors) provinents de sensors IoT com els de l’ICGC.

Un primer mòdem instal·lat al Camí de Nerets (Tremp) ha permès demostrar que la connexió d’aquest amb el nanosatèl·lit és possible i comparar les dades rebudes des d’aquest amb les dades rebudes a través de la connexió habitual per 4G. Des del desembre ja s’hi estan rebent dades.
 
A partir d’avui, les dades obtingudes gràcies a l’Enxaneta es podran consultar públicament a través del visor web —que posa a disposició l’ICGC—. Posteriorment, s’analitzaran noves ubicacions, especialment en llocs sense cobertura, per anar ampliant les estacions connectades a través de l’Enxaneta.

Aquest és un primer cas d’ús, però properament se’n duran a terme de nous, que s’aniran desplegant al llarg del 2022. Aquests nous casos s’aplicaran a diversos àmbits com ara l’agrícola, el ramader, el forestal, el climàtic, les emergències, la seguretat viària o la gestió territorial, entre molts d’altres. L’ús de les dades generades per les proves pilot que es preveuen desplegar a la infraestructura satel·litària experimental de l’Estratègia NewSpace de Catalunya —i al voltant de tot l’ecosistema que integra la comunitat NewSpace catalana—, aportarà informació cabdal per incidir en la lluita contra el canvi climàtic i oferirà beneficis directes i indirectes a la ciutadania i al teixit productiu i social del país. 

L’Enxaneta és un nanosatèl·lit el servei del qual fou licitat i està gestionat per l’IEEC. Es tracta d’un CubeSat de tres unitats i és el primer satèl·lit de la Constel.lació 5G d’Internet de les Coses (IoT) de Sateliot, l’empresa adjudicatària de la licitació.

Nota de premsa feta en col·laboració amb el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la Fundació i2CAT i Sateliot.

Imatge principal

Presentació del primer cas d'ús del nanosatèl·lit Enxaneta
Títol: Els participants a la presentació a Tremp del primer cas d'ús en un entorn real del nanosatèl·lit Enxaneta.
Crèdits: IEEC.

Enllaços

– IEEC
– ICGC
– Fundació i2CAT
– Sateliot
– Estratègia NewSpace de Catalunya

Més informació

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
   
L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Ana Montaner i Rosa Rodríguez
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat