Premi Nobel de Física 2020: la formació de forats negre i el forat negre supermassiu al centre gal·làctic de la Via Làctia

El concepte de forat negre és també un concepte geomètric en el sentit que la seva composició és irrellevant. A més, el concepte de forat negre és revolucionari: tot i que Karl Schwarzschild va trobar el primer model de forat negre el 1916, no va ser fins a finals dels anys 50 que vam comprendre la seva naturalesa.

Roger Penrose va ser pioner en la dècada de 1970 en una nova forma d'estudiar la Relativitat General, amb nous mètodes i tècniques, que van aclarir el fet que els forats negres no són només solucions estranyes de la teoria sinó la conseqüència inevitable del col·lapse gravitacional i per tant han de ser objectes omnipresents en el nostre univers. D'altra banda, l'evidència observacional més convincent de l'existència dels forats negres (sense comptar les recents observacions del detector d'ones gravitatòries LIGO que ja va obtenir el Premi Nobel) prové de les observacions de centre galàctic realitzades des de principis dels anys 90 pels grups de recerca dirigits per Reinhard Genzel i Andrea Ghez. En monitoritzar les estrelles que orbiten la regió de Sagitari A*, van concloure que hi ha d'haver un forat negre supermassiu que arrossegui aquestes estrelles a aquests òrbites. I aquesta és l'explicació més conservadora que tenim per aquest sistema.