Pol Bordas, nomenat Coordinador Adjunt de Física de la Col·laboració Large-Sized Telescope
Pol Bordas, nou Coordinador Adjunt de Física de la Col·laboració LST.
Crèdits: ICCUB.
Pol Bordas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), ha estat recentment designat Coordinador Adjunt de Física de la Col·laboració Large-Sized Telescope (LST), cosa que marca una fita important en la seva carrera científica.
La Col·laboració LST és un consorci internacional d’institucions de recerca destacades responsable del disseny i la construcció dels Large-Sized Telescopes (LST), una de les tres classes de telescopis necessaris per cobrir el rang d’energia del Cherenkov Telescope Array Observatory (CTAO), de 20 GeV a 300 TeV. S’instal·laran quatre LST en el centre del conjunt de l’hemisferi nord del CTAO, situat a La Palma (Espanya), i un pla de millora de la disposició actual inclou també dos LST en el conjunt de l’hemisferi sud, en el desert d’Atacama (Xile).
«Em sento profundament honrat d’assumir el càrrec de Coordinador Adjunt de Física», ha declarat Pol Bordas. «Els LST tindran un paper clau dins del CTAO, que es convertirà en el millor observatori de raigs gamma del món, per la qual cosa estic desitjant ser testimoni dels descobriments que aportaran les primeres dades que ara s’estan recollint».
Pol Bordas: «Els LST tindran un paper clau dins del CTAO, que es convertirà en el millor observatori de raigs gamma del món, per la qual cosa estic desitjant ser testimoni dels descobriments que aportaran les primeres dades que ara s’estan recollint»
Durant els anys vinents, Pol Bordas exercirà un paper fonamental en la configuració de la direcció científica de la col·laboració, facilitant la cooperació interdisciplinària entre els diferents grups de treball i establint els temes estratègics de recerca d’acord amb el plantejament científic general del CTAO. El seu nomenament com a Coordinador Adjunt de Física representa un important suport a la seva trajectòria científica en aquest camp i a la seva provada experiència i habilitat en el lideratge.
Pol Bordas desenvolupa la seva recerca en el grup d’Astrofísica d’Altes Energies de l’ICCUB-IEEC. Aquest grup ha estat present en la col·laboració ja des dels seus predecessors, els telescopis MAGIC. Els investigadors realitzen contribucions significatives a l’LST tant en l’àrea tècnica (treballant en l’anàlisi de dades així com en el disseny de maquinari i electrònica) com en l’àrea científica. Els membres de l’ICCUB-IEEC s’han centrat inicialment en l’estudi de possibles fonts de raigs gamma com binàries galàctiques i microquàsars. Algunes de les fonts suggerides van ser observades posteriorment pels Telescopis Txerenkov, com la detecció de LS I +61 303 que va donar lloc a la primera publicació de la Col·laboració MAGIC a la revista Science.
Gràcies a aquesta implicació inicial, el grup d’Astrofísica d’Altes Energies va començar a abastar àrees cada vegada més àmplies i a créixer en membres. La Unitat Tecnològica de l’ICCUB, liderada per David Gascón, va obrir una nova línia de recerca centrada en la millora del maquinari de l’LST, i en el disseny i desenvolupament de la seva electrònica, que ha experimentat un enorme avanç en els últims anys i ara es troba entre els components bàsics del telescopi. L’equip compta també amb un nou investigador de doctorat per treballar en l’anàlisi de dades i desenvolupament de programari per a l’LST, el que fa que l’ICCUB-IEEC sigui present en les àrees de Ciència, Instrumentació i Computació de la Col·laboració.
Usar raigs gamma per explorar l’univers d’altes energies
La Col·laboració LST està compromesa amb l’avanç de la comprensió dels fenòmens astrofísics d’alta energia i l’ampliació dels límits de l’exploració científica com a part del Cherenkov Telescope Array Observatory (CTAO), que serà el primer observatori terrestre obert de raigs gamma i l’instrument més gran i sensible del món per a l’exploració de l’Univers d’altes energies.
Quan els raigs gamma arriben a l’atmosfera terrestre, interactuen amb ella i produeixen cascades de partícules subatòmiques. Res pot viatjar més ràpid que la llum en el buit, però la llum viatja un 0,03% més a poc a poc en l’aire. Així doncs, aquestes partícules d’altíssima energia poden viatjar més ràpid que la llum en l’aire, el que crea un centelleig blau de ‘llum Txerenkov’ (descoberta pel físic rus Pàvel Txerenkov el 1934) similar a l’espetec sònic creat per un avió que supera la velocitat del so. Encara que la llum s’estén per una gran superfície (250 m de diàmetre), la cascada només dura unes milmilionèsimes de segon. És massa feble per ser detectada per l’ull humà, però no per al CTAO. Els grans miralls i les càmeres d’alta velocitat del CTAO detectaran el centelleig de llum i prendran imatges de la cascada generada pels raigs gamma per aprofundir en l’estudi de les seves fonts còsmiques.
Nota de premsa elaborada en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB).