Participació catalana en l’Observatori SKA, considerat una de les obres d’enginyeria científica més grans del segle XXI
- Països dels cinc continents col·laboren en la construcció dels dos conjunts de radiotelescopis de SKA, els més grans existents actualment a la Terra
- Investigadors de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i a l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) participen en diversos grups de treball científic de l’observatori
- L’empresa catalana Compoxi, juntament amb EOSOL, construirà els subreflectors del telescopi SKA-Mid, uns components òptics crítics per reflectir amb precisió el feble senyal astronòmic que es rebi
Llegenda: Imatge artística del radiotelescopi ‘SKA-Mid’ a Sud-àfrica.
Crèdits: SKAO.
L’Observatori SKA (Square Kilometre Array, SKAO) ha encarregat a Compoxi (empresa gironina especialitzada en el disseny i producció de materials compostos) i a EOSOL (empresa internacional amb seu a Navarra especialitzada en serveis d’enginyeria) la construcció d’un gran nombre de subreflectors per al telescopi de freqüències mitjanes ‘SKA-Mid’, actualment en construcció a Sud-àfrica.
L’SKAO està considerat un dels projectes d’enginyeria científica més grans del segle XXI. Països dels cinc continents col·laboren en la construcció dels dos majors conjunts de radiotelescopis de la Terra: per una banda, a Austràlia, el conjunt de baixa freqüència, conegut com ‘SKA-Low’, comptarà amb 131.072 antenes repartides al llarg de 74 km; d’altra banda, a Sud-àfrica, ‘SKA-Mid’ comptarà amb 197 antenes parabòliques (que incorporaran les 64 del radiotelescopi ‘MeerKAT’) repartides al llarg de 150 km. A causa de la mida i el nombre d’antenes, SKA suposarà un salt significatiu en resolució, sensibilitat i velocitat d’observació respecte a altres radiotelescopis, cosa que permetrà veure més parts de l’univers i amb més detall que mai. El disseny del conjunt i la capacitat de processament també permetran als radioastrònoms de tot el món estudiar diferents parts del cosmos simultàniament.
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) col·labora amb l’Observatori SKA amb investigadors a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), que participen en diferents grups de treball científic. Alguns dels temes tractats inclouen l’estudi del bressol de la vida (la formació dels planetes, etc.), la nostra galàxia, el magnetisme còsmic, els púlsars o els esdeveniments transitoris.
Compoxi forma part del NewSpace Lab, el punt de referència dels equipaments del sector NewSpace a Catalunya, una iniciativa del Govern de la Generalitat i l’IEEC per facilitar l’ús de les diverses infraestructures. Amb la participació de Compoxi en la construcció dels subreflectors, la contribució catalana a l’observatori arriba també a la part tècnica i des del sector privat, cosa que mostra el gran potencial del sector espacial del territori.
El subreflector és una de les parts crítiques de l’antena parabòlica, que serveix per concentrar els senyals recollits pel reflector principal. Cada subreflector és una estructura de 4,5 metres fabricada en material compòsit i metal·litzada per aconseguir les propietats electromagnètiques i mecàniques requerides pel projecte.
«El subreflector ‘SKA-Mid’ és un disseny tècnicament desafiador; la superfície requereix alts nivells de precisió i és un component òptic crític per reflectir amb precisió el feble senyal astronòmic rebut», diu el director del projecte ‘SKAO Dish’, Mark Harman. «També ha de ser molt rígid per suportar les condicions ambientals. Estem molt impressionats amb les capacitats d’EOSOL i COMPOXI i ens entusiasma treballar-hi en aquest projecte, ara que comencem a preparar les activitats de construcció per a l’any que ve».
L’SKAO forma part d’una nova era a la història de l’exploració de l’univers. El seu objectiu serà donar resposta a qüestions fonamentals de l’astrofísica, alhora que aportarà beneficis a la societat mitjançant innovacions tecnològiques i col·laboracions entre continents i comunitats científiques. Pel que fa a l’IEEC, els següents investigadors de l’ICE-CSIC participen en algun grup de treball del projecte: Josep Miquel Girart, Ciska Kemper, Álvaro Sánchez Monge, Daniele Viganò, Francesco Coti Zelati, Nanda Rea, Laura Tolós, Diego Torres, Mar Mezcua i Josep Maria Trigo. De l’ICCUB, hi participa la investigadora Gemma Busquet.
Els radiotelescopis es troben actualment en fase de construcció; s’espera que les primeres verificacions científiques comencin amb conjunts parcials a finals del 2026, i que les capacitats científiques augmentin a mesura que continuï la construcció durant els propers sis anys.
Contactes
Oficina de Comunicació de l’IEEC
Castelldefels, Barcelona
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
Sobre l'IEEC
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació del sector públic sense ànim de lucre, fundada el febrer de 1996. Està regit per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’IEEC és també un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).