Noves investigacions sobre centelleigs nocturns contribueixen a una possible millora de dades astronòmiques
Des de ja fa algun temps, s'han relacionat els ràpids centelleigs de llum en el cel nocturn amb la creixent massa de satèl·lits i deixalles que transiten al voltant de l'òrbita de la Terra.
Els centelleigs orbitals, sovint confosos amb estrelles, ocorren al voltant d'unes 1000 vegades per hora. Un nou estudi sobre aquest tema, dirigit per la Universitat de Carolina de Nord a Chapel Hill (UNC-Chapel Hill), amb la contribució de l'investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències del Cosmos (ICC-UB), Octavi Fors, pot contribuir a millorar la precisió de dades astronòmiques.
Els astrònoms han estat, durant molt de temps, intrigats per aquests inexplicables centelleigs i l'estudi publicat el passat 5 de novembre de 2020 a la revista The Astrophysical Journal Letters aporta una potencial explicació per a aquests misteriosos esclats.
La majoria dels centelleigs requereixen de telescopis potents per a la seva observació, però fins a 100 d'ells són prou brillants per ser vistos a ull nu en una comunitat suburbana. «Els mapatges astronòmics han detectat, en ocasions, centelleigs de llum reflectida en els satèl·lits; aquests centelleigs poden causar falses alarmes en les investigacions que busquen nous esdeveniments en el cel», comenta l'autor principal de l'estudi Hank Corbett, estudiant de doctorat en el Departament de Física i Astronomia de la UNC-Chapel Hill. «Per primera vegada, hem estudiat els centelleigs d'una manera sistemàtica que ajudarà a reduir el seu impacte en els descobriments astronòmics», afegeix.
L'equip de la UNC-Chapel Hill, juntament amb col·laboradors de la Universitat Estatal de San Diego i la Universitat de Barcelona, van informar sobre més de 100 000 centelleigs en un període de sis mesos. Els flaixos van observar-se amb els Evryscopes, telescopis situats a Califòrnia i Xile, construïts i finançats per la National Science Foundation dels Estats Units. El parell de telescopis robòtics de cambra gigapixel observen tot el cel sobre els seus observatoris cada dos minuts. «Aquestes mesures ens permeten predir l'impacte dels centelleigs de llum reflectida en els observatoris professionals actuals i futurs, i desenvolupar tècniques per mitigar els seus efectes en les dades», diu Corbett.
Els centelleigs orbitals es reflecteixen no només en els satèl·lits de navegació, comunicació, predicció del temps, etc., sinó també en les escombraries espacial com els satèl·lits en desús, els trossos de pintura i les femelles i cargols errants que s'han acumulat des que va començar l'exploració espacial fa ja sis dècades. Aquests flaixos de curta durada poden ser indistingibles de les estrelles de les imatges dels observatoris professionals i són típicament visibles només durant una fracció de segon.
Els reflexos dels satèl·lits terrestres tenen dues formes: espurnes de curta durada que poden conduir a esdeveniments astrofísics erronis i ratlles associades a satèl·lits de moviment ràpid o lent, com el SpaceX Starlink. Els centelleigs brillants causats pels satèl·lits il·luminats pel Sol que es mouen dins d'una imatge són una classe separada d'esdeveniments que s'han d'estudiar.
Les empreses competeixen pel llançament de milers de satèl·lits capaços de transmetre la cobertura d'Internet a la Terra. No obstant això, en el nou estudi, els investigadors conclouen que és poc probable que les pròximes constel·lacions de satèl·lits d'Internet, com SpaceX Starlink, contribueixin de manera significativa a l'aparició de llampades, encara que hi ha altres possibles impactes de les constel·lacions de satèl·lits en els astrònoms.
Enllaços
– IEEC
– ICC
– University of North Carolina at Chapel Hill
– Paper in The Astrophysical Journal Letters
Més informació
Aquesta recerca es presenta en un article titulat «Orbital Foregrounds for Ultra-short Duration Transients», de Hank Corbett et al., que va aparèixer en la revista The Astrophysical Journal Letters el 5 de novembre del 2020.
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC està integrat en la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).
Imatge
PR_Image1.gif: Ràpid centelleig
Peu d’imatge: Has vist misteriosos centelleigs al cel nocturn que desapareixen immediatament? Els telescopis Evryscopes veuen milers de ràpids reflexes dels satèl·lits cada nit, un dels quals s'il·lustra aquí.
Contactes
Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Ana Montaner i Rosa Rodríguez
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
Autor Principal a l’IEEC
Barcelona, Espanya
Octavi Fors
Institut de Ciències del Cosmos (ICC-UB)
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Correu electrònic: octavifors@icc.ub.edu