Llançada amb èxit la missió Hera de defensa planetària

• La missió de l’Agència Espacial Europea estudiarà el sistema binari d’asteroides format per Didymos i Dimorphos, duent a terme diversos experiments per comprendre millor els asteroides potencialment perillosos
• La nau es va enlairar el 7 d’octubre a les 16:52 CEST des de Florida (Estats Units)
• Investigadors de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) participen en l’anàlisi d’imatges de la superfície de l’asteroide binari i també van participar en la missió DART de la NASA, predecessora d’Hera

La missió Hera de l’Agència Espacial Europea (ESA) va enlairar-se amb èxit ahir, 7 d’octubre, des de l’Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral a Florida (Estats Units) a les 16:52 CEST. La missió, en la qual participa l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya  (IEEC) amb investigadors a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), examinarà el sistema binari d’asteroides format per Didymos i el seu satèl·lit Dimorphos, després que la missió de defensa planetària DART desviés l’òrbita d’aquest últim. 

El 26 de setembre del 2022, la missió DART de la NASA i el laboratori Johns Hopkins APL, van aconseguir canviar lleugerament l’òrbita del seu objectiu: l’asteroide Dimorphos, que orbita al voltant de l’asteroide Didymos. Aquesta va ser la primera missió de prova de defensa planetària dissenyada per desviar el curs d’un asteroide. Ara, Hera visitarà aquest asteroide binari per cartografiar tots dos en alta resolució i caracteritzar-los. Hera estudiarà el cràter d’impacte i les conseqüències de DART sobre Dimorphos, la qual cosa permetrà reconstruir-ne la forma amb precisió, caracteritzar-ne la composició, l’estructura i la naturalesa.

Hera arribarà al veïnat d’aquest sistema binari d’asteroides l’octubre de 2026. Quan Hera arribi a Didymos, estarà a 195 milions de quilòmetres de la Terra, encara que les distàncies relatives canvien contínuament, tenint en compte que aquest sistema d’asteroides orbita al voltant del Sol.

Composta per un total de 12 instruments, inclosos dos CubeSats, Hera ajudarà a convertir el mètode d’impacte cinètic per desviar asteroides potencialment perillosos en una tècnica de defensa planetària comprensible i repetible. A més, Hera també posarà a prova noves tecnologies de navegació autònoma a l’espai profund i ajudarà a aprofundir en el coneixement sobre asteroides.

«Hera és una missió necessària per comprendre millor la resposta d’un asteroide tipus pila de runes a un impactador cinètic», afirma Josep M. Trigo-Rodríguez, investigador de l’IEEC a l’ICE-CSIC, que participa en la missió Hera i, anteriorment, ho va fer a la missió DART. «Amb ella respondrem innombrables preguntes sobre l’estructura i les propietats d’aquests dos asteroides potencialment perillosos i, de fet, comprovarem si l’energètic impacte de DART va ser reabsorbit per l’apilat de roques o si, per contra, va ser capaç d’excavar un cràter. Una missió històrica, juntament amb DART, per fer realitat la defensa planetària davant d’asteroides potencialment perillosos», afegeix.

La seva contribució està especialment relacionada amb la interpretació d’imatges i espectres de la superfície dels asteroides Didymos i Dimorphos per identificar els principals processos físics que han contribuït a donar forma a les superfícies de tots dos i analitzar les conseqüències de l’impacte per la sonda DART a la superfície de Dimorphos.

Nota de premsa elaborada en col·laboració amb l’Institut de Ciències de l’Espai.

•  IEEC
•  ICE-CSIC

Contactes