L’IEEC i l’ICE-CSIC participen a la primera missió de la NASA per desviar la trajectòria d’un asteroide

La NASA espera que DART col·lisioni el proper 27 de setembre contra l'asteroide Dimorphos, que no suposa una amenaça per a la Terra

El 24 de novembre del 2021 es va llançar a l'espai la missió Double Asteroid Redirection Test (DART, en català ‘Prova de Redireccionament de l'Asteroide Doble’), liderada per la NASA i el laboratori Johns Hopkins APL. DART impactarà el proper 27 de setembre a les 1:14 am CET contra el seu objectiu, l'asteroide Dimorphos, canviant lleugerament la seva òrbita. 

Aquesta és la primera missió de prova de defensa planetària dissenyada per canviar el curs d’un asteroide. A l'equip científic hi participa des del 2019 l'astrofísic Josep Maria Trigo-Rodríguez, membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i investigador a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC).

La missió DART busca demostrar la utilitat del mètode d’impacte cinètic per desviar asteroides potencialment perillosos. DART realitzarà un experiment per canviar la trajectòria i la velocitat d'un asteroide emprant la pròpia sonda, sense càrrega explosiva. D'aquesta manera, la NASA pretén posar a prova les capacitats de defensa planetària en cas que calgués desviar un asteroide en curs de col·lisió amb la Terra en el futur.

«Amb la missió DART pretenem comprendre millor els aspectes claus que influeixen en la transferència de moment cinètic per un projectil sense càrrega explosiva. És un experiment físic amb què desitgem conèixer l'eficiència amb què un projectil kamikaze excava un cràter en un asteroide, llançant els materials de la superfície de l'asteroide en direcció oposada al projectil»,  afirma el Dr. Trigo-Rodríguez. «Com més gran sigui l'eficiència d'aquest procés, més gran serà el desviament de l'asteroide, però hi ha un factor multiplicatiu en el procés d’excavació per impacte que cal comprendre millor a partir d'aquest experiment», afegeix.

Infografia que mostra l'efecte de l'impacte de DART a l'òrbita de Dimorphos. Crèdit: NASA/Johns Hopkins APL

El grup de recerca de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l'ICE-CSIC compta amb personal expert en les propietats fisicoquímiques dels materials que conformen les superfícies d'asteroides i cometes i ha realitzat múltiples contribucions en aquest àmbit. 

Els asteroides tenen una estructura diversa que és el resultat del continu bombardeig de projectils des de la seva formació. «Des de l'ICE-CSIC i l'IEEC, hem dut a terme una sèrie d'experiments per conèixer millor les propietats mecàniques de la regolita i els processos de xoc en asteroides per ajudar a comprendre la seva naturalesa i mineralogia», afirma Trigo-Rodríguez. 

L'objectiu de DART és el sistema binari d'asteroides format per ‘Didymos’ (de 780 metres de diàmetre) i ‘Dimorphos’ (de 160 metres de diàmetre), que orbita al voltant del primer. El sistema es troba a 11 milions de quilòmetres de la Terra. Cap dels dos suposa actualment una amenaça per al nostre planeta, tot i que el sistema està classificat com a Asteroide Potencialment Perillós. La seva òrbita s’està estudiant minuciosament des del seu descobriment l’any 1996. A més, Didymos es considera un prototip dels cossos rocosos als quals la Terra podria haver d'enfrontar-se en un futur.

L'equip de recerca de la missió DART quantificarà l'eficiència en l'excavació del cràter estudiant el nou període de revolució del satèl·lit mitjançant l'estudi fotomètric de la corba de llum, emprant alguns dels telescopis més grans del món. Alhora, compararà els resultats de l'impacte cinètic de DART contra ‘Dimorphos’ amb simulacions computades d'impactes cinètics en asteroides. D'aquesta manera, l'equip podrà avaluar l'efectivitat d'aquest enfocament de mitigació i la precisió de les simulacions per veure fins a quin punt reflecteixen el comportament d'un asteroide real.

Hera, el futur europeu de la missió DART
«Cal tenir en compte que la missió Hera (de l’Agència Espacial Europea) seguirà DART i, per tant, és possible determinar amb precisió el punt d'impacte i les conseqüències de l'excavació del cràter sobre el sistema de l'asteroide (65803) Didymos», assenyala Trigo-Rodríguez.

Hera visitarà l'asteroide binari Didymos després de l'impacte de la missió DART de la NASA contra el satèl·lit Dimorphos. Tots dos asteroides seran cartografiats en alta resolució per aquesta missió. També es planeja emprar tecnologies CubeSat per demanar informació complementària d'enorme interès per pal·liar futures trobades amb asteroides.

Nota de premsa elaborada en col·laboració amb l'Oficina de Comunicació de l'Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC).

Imatge Principal
Il·lustració de la missió DART. Crèdits: NASA/Johns Hopkins APL

Enllaços
– IEEC
– ICE-CSIC
– Missió DART
– Missió Hera
 
Més informació
Aquesta recerca es presenta en un article titulat «Shape Modeling of Dimorphos for the Double Asteroid Redirection Test (DART)», de R. Terik Daly et al. [incloent J.M. Trigo-Rodríguez], que va aparèixer a la revista The Planetary Science Journal el 8 de setembre de 2022.

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.   

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat de recerca ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat de recerca CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb la unitat de recerca CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat de recerca ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Autor Principal a l’IEEC
Barcelona, Espanya
Josep Maria Trigo-Rodríguez
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC)
Correu electrònic: trigo@ieec.cat, trigo@ice.csic.es