L’estrella ‘SWIFT J1822.31606′, un magnetar anòmal a l’Univers
mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA”>L’estrella ‘SWIFT J1822.31606′, un magnetar anòmal a l’Univers
· mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;
mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold”>Situada a uns 16.300 anys llum de la Terra a la constel·lació de Sagitari, té aproximadament uns 550.000 anys dedat mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold”>
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
· mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold”>L’estudi corrobora l’existència de magnetars febles, ja que és el segon del seu tipus que s’ha aconseguit identificar
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;
mso-ansi-language:CA”>
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;
mso-ansi-language:CA”>16.07.2012
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;
mso-ansi-language:CA”>Barcelona. Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;
mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold”> Un projecte liderat per la investigadora de lInstitut de Ciències de lEspai (CSIC-IEEC) Nanda Rea, ha descobert el segon magnetar anòmal de lUnivers. Els magnetars, estrelles de neutrons amb una massa una mica més gran que la del Sol, són capaços de contenir tota la seva massa comprimida en un radi d’aproximadament 10 quilòmetres, mentre que el Sol requereix uns 696.000 quilòmetres. El treball, realitzat des de l’Institut de Ciències de l’Espai, apareix a l’últim número de la revista Astrophysical Journal.
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>El magnetar SWIFT J1822.3 mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;mso-bidi-font-family:”Minion Pro”;
mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold”>‐ Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold”>1606, situat a 16.300 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Sagitari, té aproximadament una edat de 550.000 anys, de forma que es tracta dun objecte relativament jove dins del zoològic còsmic.
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>La investigadora que lidera el treball, Nanda Rea, detalla: Contràriament al que la teoria predeia sobre aquests objectes, el magnetar mostra un camp magnètic extern molt feble. L’anàlisi de les dades ha demostrat que és el segon objecte de la seva classe amb un camp magnètic feble, similar en intensitat al dels púlsars.
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>Durant la nit del 14 de juliol 2011, una sobtada erupció de raigs gamma de l’estrella
SWIFT J1822.3 “Times New Roman”;mso-bidi-font-family:”Minion Pro”;mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-font-weight:bold”>‐ mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;
mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold”>1606 va ser observada per l’instrument BAT (Burst Alert Telescope) del satèl·lit Swift de la NASA. Després de l’erupció, els investigadors van dirigir els instruments espacials de raigs X cap aquesta zona i van realitzar un programa de seguiment de l’objecte durant diversos mesos. Al telescopi espacial Swift se li van unir Chandra, RXTE, Suzaku i XMMNewton. Observacions complementàries en l’òptic amb el Gran Telescopio Canarias i a l’infraroig amb el Telescopi Infraroig UK a l’Observatori de Mauna Kea van mostrar l’absència d’un objecte en aquesta zona al rang òptic i infraroig de l’espectre electromagnètic, reforçant la teoria de la presència d’un magnetar.
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>El descobriment ha posat en dubte l’anterior paradigma, ja que aquest segon
magnetar presenta característiques de la seva classe, com són les erupcions magnètiques violentes, però amb un camp magnètic extern similar al d’un radio-púlsar,
comenta la investigadora del CSIC-IEEC.
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>Fins ara, es creia que els magnetars es diferenciaven dels ràdio-púlsars per tenir un camp magnètic molt intens. El camp magnètic d’un magnetar és aproximadament 1.000 vegades més gran que el d’un púlsar normal, que a més és al voltant de mil bilions de vegades més gran que el del Sol. A més, aquests camps magnètics tan elevats tenen línies magnètiques tan tortes que de sobte es trenquen i experimenten erupcions de partícules de molt altes energies, tal com succeeix al Sol tot i que a molt més petita escala. Pel contrari, els púlsars no experimenten erupcions sobtades, i tenen una emissió tranquil·la i moderada.
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>Rea afegeix que el descobriment d’aquest segon objecte amb característiques de magnetar, però amb un camp magnètic d’un ràdio-pulsar reforça la idea que el comportament de tipus magnetar pot presentar-se en un rang d’objectes estel·lars molts més ampli del què es creia en el passat. Possiblement, afegeix, aquest comportament estigui relacionat amb la forma en què es genera el camp magnètic a l’interior i sobre lescorça de l’estrella i no al camp més extern, que és l’únic que podem mesurar amb les observacions.
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>Referència: mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:EN-US;mso-fareast-language:EN-US”> Arial;color:#7F7F7F;mso-ansi-language:EN-US;mso-bidi-font-weight:bold”>N. Rea et al mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;
color:#7F7F7F;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold”>, A new low magnetic field magnetar: the 2011 outburst of Swift J1822.3-1606 mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;
color:#7F7F7F;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold”>, Arial;color:#7F7F7F;mso-ansi-language:EN-US;mso-bidi-font-weight:bold”>2012 ApJ 754 27 doi:10.1088/0004-637X/754/1/27 mso-bidi-font-family:Arial;color:#7F7F7F;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
“Times New Roman”;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold”>
“Times New Roman”;mso-ansi-language:CA”>Informació de Contacte
“Times New Roman”;color:#7F7F7F;mso-ansi-language:CA”>
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;font-variant:small-caps;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>Nanda Rea
11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>Institut de Ciències de lEspai, ICE (CSIC-IEEC)
11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>Email: rea@ice.csic.es “Times New Roman”;color:#7F7F7F;mso-ansi-language:CA”>
11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>Tel: +34 93 581 43 75
11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>
11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;font-variant:small-caps;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>Alina Hirschmann
11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>Departament de Comunicació Científica
11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>Institut dEstudis Espacials de Catalunya (IEEC)
11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>Email: alina@ieec.uab.es “Times New Roman”;color:#7F7F7F;mso-ansi-language:CA”>
11.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;color:#7F7F7F;
mso-ansi-language:CA”>Tel: +34 93 581 4779
“Times New Roman”;color:#7F7F7F;mso-ansi-language:CA”>
Imatges:
Figura: Imatge artística dun magnetar. Credit: Nanda Rea/ Jeff Michaud