Les missions espacials Euclid i Hera de l’ESA es llançaran el 2023 i 2024

Hera és la primera missió de defensa planetària

El Consell de l'Agència Espacial Europea (ESA) va aprovar recentment que les missions espacials Euclid i Hera, en les quals hi participen investigadors de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), es llançaran en vehicles Falcon9 de la companyia SpaceX el 2023 i el 2024, respectivament.

Esquerra: Impressió artística de la nau espacial Euclid. Crèdits: ESA/ATG medialab (spacecraft); NASA, ESA, CXC, C. Ma, H. Ebeling and E. Barrett (University of Hawaii/IfA), et al. and STScI (background) Dreta: Ilustració de la missió DART. Crèdits: NASA/Johns Hopkins APL

La missió Euclid
Euclid és una missió de l'ESA per cartografiar la geometria de l'univers i comprendre millor els components de matèria i energia fosca. La missió investigarà la geometria de l'univers i l'evolució de les estructures còsmiques mesurant formes i desplaçaments de galàxies i cúmuls de galàxies a distàncies que corresponen a quan l'univers era 10.000 milions d'anys més jove. D'aquesta manera, Euclid cobrirà el període en el qual l'energia fosca va tenir un paper important en l'acceleració de l'expansió de l'univers.

Els investigadors de l'ICE-CSIC i membres de l’IEEC Francisco J. Castander, Martin Crocce, Pablo Fosalba i Enrique Gaztañaga són membres del Consorci Euclid. Per la seva banda, F. J. Castander és membre de la Junta del Consorci Euclid, que va presidir durant dos anys, i també és membre de l'equip científic d'Euclid. Ells són els responsables, juntament amb el personal investigador de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), de lliurar la roda de filtres (Filter Wheel Assembly), un element de l'Espectrògraf i Fotòmetre d'Infraroig Proper (Near Infrared Spectrograph and Photometer). Investigadors de l’IEEC a l'ICE-CSIC lideren la unitat d'organització de simulació i són coordinadors adjunts de la Unitat d'organització de desplaçament al vermell fotomètric (indicador que les galàxies s’allunyen les unes de les altres). També lideren el grup de treball de simulacions i participen activament en d’altres grups de treball.

La missió Hera
Hera és una missió insígnia en matèria de defensa planetària de l'ESA que visitarà l'asteroide binari Didymos com a seguiment de la missió de Prova de Redireccionament d’Asteroides Dobles (DART, per les sigles en anglès) de la NASA i el laboratori Johns Hopkins APL. DART és la primera missió de defensa planetària i el 27 de setembre de 2022 va desviar amb èxit un asteroide mitjançant un impacte cinètic. El seu objectiu era un asteroide de 160 metres de mida anomenat Dimorphos que, al seu torn, és satèl·lit d'un asteroide de 760 metres de diàmetre anomenat Didymos. Ambdós asteroides estan actualment classificats com a potencialment perillosos i requereixen més estudi, perquè poden ser considerats com a prototips dels cossos que podrien suposar un risc en cas de col·lisió.

Hera cartografiarà Didymos i Dimorphos en alta resolució per estudiar el cràter d'impacte i les seves conseqüències a Dimorphos. A més, Hera se servirà de noves tecnologies per estudiar asteroides, com la navegació autònoma en condicions de baixa gravetat, l'ús d'espectròmetres, càmeres multiespectrals i radars d'última generació per caracteritzar la composició de la superfície, la mineralogia i l'estructura interna del sistema de Didymos. En resum, Hera serà la primera sonda a trobar-se amb un sistema binari potencialment perillós amb una instrumentació científica única capaç de desenvolupar futures estratègies de defensa planetària.

Josep M. Trigo-Rodríguez, investigador principal del grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’ICE-CSIC i membre de l'IEEC, participa en els equips de recerca de les missions DART i Hera aportant experiència clau en l'estudi de les propietats fisicoquímiques dels asteroides i els seus materials de formació rocosa, que generalment van arribar a la Terra com a meteorits o mostres retornades al planeta.

Nota de premsa feta en col·laboració amb l’Oficina de Comunicació de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC).

Imatge Principal
Peu d’imatge: Impressió artística de la nau espacial Euclid. 
Crèdit: ESA/C. Carreau

Enllaços
– IEEC
– ICE-CSIC
– Missió DART
– Missió Hera
 
Més informació
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.   

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat de recerca ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat de recerca CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb la unitat de recerca CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat de recerca ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes
Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat