L’astronauta espanyol Pedro Duque visita la planta pilot MELiSSA

Durant el passat mes d’octubre la Planta Pilot MELiSSA ha completat un experiment de 18 mesos de durada que implica el funcionament continu de tres dels seus sis compartiments, amb un excel·lent i robust rendiment

L'astronauta Pedro Duque ha visitat avui, 9 de novembre, la Planta Pilot MELiSSA a l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) juntament amb representants de l'Agència Espacial Europea (ESA), de la UAB i del Consorci MELiSSA. El laboratori forma part del projecte MELiSSA de l'ESA i pretén ser una instal·lació única a Europa per a la demostració de sistemes de suport vital de bucle tancat, obrint el camí a l'autonomia humana durant missions espacials de llarga durada. 
 
MELiSSA (acrònim de Micro-Ecological Life Support System Alternative) és un sistema circular regeneratiu per a la recuperació d'aliments, aigua i oxigen a partir de residus, diòxid de carboni i minerals. El cicle tancat fa possible la generació de material comestible a partir de plantes superiors i microalgues, la revitalització de l'atmosfera per a la respiració, la recuperació de l'aigua i el reciclatge dels residus generats per la tripulació i el creixement de les plantes.
 

L'astronauta Pedro Duque (dreta), acompanyat del Dr. Francesc Gòdia (UAB-IEEC), visitant la Planta Pilot
MELiSSA situada a l'Escola d'Enginyeria de la UAB / UAB

A l'octubre de 2021 la Planta Pilot MELiSSA ha completat un experiment de 18 mesos de durada que implica el funcionament continu de tres dels seus sis compartiments, amb un excel·lent i robust rendiment, la qual cosa representa una notable prova de concepte de l'enfocament seguit en el seu desenvolupament. 

«L’èxit de funcionament de tres compartiments de la Planta Pilot MELiSSA aconseguit aquest mes d’octubre durant un període de llarga durada i sota operació contínua i controlada, demostra les capacitats científiques i tecnològiques del projecte», afirma el director de la planta, el Dr. Francesc Gòdia Casablancas, catedràtic del Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) al Centre d’Estudis i Recerca Espacials (CERES – UAB). 

L'experiment ha consistit en la connexió de la unitat de nitrificació —amb la preparació de la font de nitrogen—, el compartiment de microalgues —amb la producció de la biomassa precursora de l'aliment, la fixació de CO2 i la producció d’oxigen— i l'aïllador de rates que simula la respiració dels astronautes —tot consumint oxigen i produint CO2—. Tot això ha permès provar la capacitat del bucle MELiSSA en termes de producció de complements alimentaris, reciclatge d'aigua i generació d'oxigen, treballant sota un sistema de control dedicat en un experiment dinàmic continu i de llarga durada, representatiu de les missions espacials. A més, el compartiment de cultiu de plantes també està preparat per iniciar la connexió amb el bucle. 
 

Un membre de l'equip tècnic treballant amb els compartiments de la Planta Pilot MELiSSA / Fundació
MELiSSA

L’any 2009 va començar les seves activitats el laboratori de segona generació per a la planta pilot MELiSSA a la UAB, proporcionant una instal·lació de recerca i desenvolupament de categoria mundial. En els últims anys s'han assolit diverses fites en la construcció progressiva dels diferents blocs que componen la planta. 

Paral·lelament s'han aconseguit avenços sòlids també en l'àmbit de la demostració a l'espai a bord de l'Estació Espacial Internacional, com el fotobiorreactor ARTEMISS —que demostra el creixement de microalgues a l'espai—, el nou experiment BIORAT 1 i 2 —que demostra el funcionament en manera contínua del bioreactor de nitrificació i del fotobiorreactor de microalgues— i la PFPU (per les seves sigles en anglès) —una unitat modular de complement de producció d'aliments, per al creixement de plantes—, en preparació. Així, la demostració del procés continu obtingut a la Planta Pilot MELiSSA en condicions terrestres es continuarà explorant en condicions espacials.
 

Cultiu d'enciam a la cambra superior de plantes de la Planta Pilot MELiSSA / Fundació MELiSSA

Més sobre el projecte MELiSSA

El projecte MELISSA té com a objectiu ideal el 100% del reciclatge de tots els elements químics, és a dir, un ecosistema totalment autosostenible sense cap mena de reproveïment. En termes de processos, control, estabilitat, seguretat i robustesa, aquest objectiu representa un repte molt elevat.

MELiSSA es va iniciar com a part d'un programa de recerca sobre tecnologies de suport vital, amb la finalitat de facilitar les missions espacials tripulades de llarga durada com la Mars Transit Habitat. Aquest tipus de missions no es poden dur a terme sense sistemes regeneratius de suport vital com el projecte MELiSSA, que reduiran dràsticament la quantitat de logística necessària per donar suport a la tripulació. 

Els científics i enginyers de MELiSSA procedeixen de diversos àmbits (organitzacions acadèmiques, indústries) i reuneixen una àmplia experiència multidisciplinària (microbiologia, modelització, enginyeria de processos, biotecnologia, enginyeria de sistemes, nutrició, automatització, genòmica, proteòmica…).

La col·laboració internacional i multidisciplinària està formada per un equip central de catorze socis, entre els quals es troba l'ESA, SCK/CEN (Mol, Bèlgica), VITO (Mol, Bèlgica), Universitat de Gant (Gant, Bèlgica), Universitat de Mons (Mons, Bèlgica), Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona, Espanya), Universitat de Guelph (Guelph, el Canadà), Universitat Clermont Auvergne (Clermont, França), SHERPA Engineering (París, França), Enginsoft (Bèrgam, Itàlia), Universitat de Nàpols Federico II (Nàpols, Itàlia), Universitat de Lausana (Lausana, Suïssa), IPStar (Vught, Països Baixos) i la Fundació MELiSSA (Brussel·les, Bèlgica). 

La coordinació del consorci és a càrrec de l'ESA, a petició de la resta dels socis. A mesura que el projecte es desenvolupa, cada vegada més empreses i organitzacions europees contribueixen a la iniciativa conjunta, aportant coneixements complementaris quan és necessari. En l'actualitat, més de 50 organitzacions de 12 països han contribuït a MELiSSA. 

Nota de premsa de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb l’Oficina de Comunicació de l’IEEC.
 

Enllaços

– IEEC
– Planta pilot MELiSSA
– UAB
– Centre d’Estudis i Recerca Espacials – CERES  

Més informació

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.   

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Ana Montaner i Sònia Bagudanch
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Contacte de l’IEEC
Escola d'Enginyeria Química de la UAB
Centre d’Estudis i Recerca Espacial (CERES, IEEC – UAB)
Cerdanyola del Vallès, Espanya
Francesc Gòdia Casablancas
Correu electrònic: francesc.godia@ieec.cat; Francesc.Godia@uab.cat