L’anticua del cometa C/2011 L4 PANSTARRS registrada amb el telescopi robòtic de l’Observatori Astronòmic del Montsec

Barcelona 22.05.2013 Els cometes són freqüents visitants del Sistema Solar interior, essent blocs quilomètrics composats per una feble amalgama de petites partícules minerals, gels i matèria orgànica que es van consolidar a les regions externes durant els primers estadis formatius del nostre sistema planetari fa ara uns 4.567 milions d’anys. A banda dels cometes periòdics que segueixen òrbites definides i predictibles, cada any prop d’una desena de nous cometes són descoberts per professionals i afeccionats d’arreu del món. Tot just un d’aquest cometes no periòdics, anomenat C/2011 L4 PANSTARRS, va ser descobert el juny de 2011 per R. Wainscoat i David Tholen fent servir el telescopi Pan-STARRS que es troba prop del cim de Haleakala a la illa de Maui a Hawaii (EUA). Tot just ara que s’allunya després del seu pas més proper al Sol, conegut com a periheli, és possible la seva observació amb prismàtics i telescopis. Efectivament, aquestes nits tenim, des de Catalunya, el cometa C/2011 L4 PANSTARRS, ben favorable per a la seva observació a l’horitzó Nord. Aquest cometa va ser visible al cel de la tarda prop del seu periheli durant el passat mes de març però ara la geometria amb la que observem el seu allunyament del Sistema Solar interior ens permet contemplar-lo a una regió a mitjana alçada de la volta celeste prop de l’Ossa Menor. Aquesta segona oportunitat que ens ofereix aquest cometa ha estat ben aprofitada pel Grup de Meteorits, Cóssos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC) que dins del seu programa de seguiment fotomètric de cometes des del Observatori Astronòmic del Montsec va programar amb molts mesos d’antelació el seu estudi. Els treballs de seguiment d’aquest cometa, en paraules de l’investigador principal, el Dr. Josep M. Trigo: “El Telescopi Joan Oró ha superat el repte de fer un bon seguiment al cometa amb matrícula, a banda d’obtenir resultats científics satisfactoris que presentarem a Londres durant el European Planetary Science Congress (EPSC), ha generat a més a més imatges realment espectaculars de les diverses cues que els cometes solen desplegar durant la seva breu estada a la regió situada entre els planetes rocosos. En particular, donada la geometria en que observem el cometa, podem veure tot just ara la seva anticua”. Aquesta és formada per partícules de major tamany que reflecteixen la llum del Sol i la fan aparèixer en direcció solar: clarament oposada a les altres dues cues típiques: iònica i de pols. Les partícules que conformen l’anticua queden situades al pla orbital del cometa i que, en condicions favorables, si són creuades per la Terra donen lloc a les conegudes pluges de meteors. Segons sembla, per l’activitat que ha desenvolupat durant el seu trànsit pel sistema solar interior, estem front a un cometa que posseeix un diàmetre proper al quilòmetre però amb moltes regions actives dignes d’estudi. Així, l’aplicació directa d’un filtre Larson-Sekanina ha revelat la presència de diversos dolls de gas i petites partícules emeses des de regions superficials degut a la sublimació del gel intersticial. Els cometes continuen fascinant-nos i, des de que la sonda Stardust de la NASA va portar partícules del cometa 81P/Wild 2 per al seu estudi als laboratoris terrestres, som convençuts de que amaguen els més íntims secrets sobre l’evolució físico-química del nostre Sistema Solar. El Telescopi robòtic Joan Oró, amb un mirall de 0.8 m de diàmetre, és propietat de la Generalitat de Catalunya i és operat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Forma part de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) que, alhora, es troba integrat al Parc Astronòmic del Montsec (PAM). Imatges i Peus Figura 1. El cometa C/2011 L4 PANSTARRS captat pel Telescopi robòtic Joan Oró de 0.8 m de diàmetre pertanyent a l’OAdM el passat 12.072 de Maig de 2013. El camp cobreix aproximadament la meitat del diàmetre de la Lluna i el Nord queda dalt i l’Oest a l’esquerra, tot just cap a on apunta l’anticua de natura més prima. Tractament de la imatge: Josep M. Trigo/ D. Rodríguez

panstarrs1

Figura 2. Un filtre Larson-Sekanina de la regió interna de la coma de l’anterior figura revela diversos jets sortint de l’anomenat fals nucli. Imatge tractada: Josep M. Trigo/ J. Lacruz

panstarrs2

Referencia: Trigo-Rodríguez J.M. et al., 2013, Monitoring non-periodic comet C/2011 L4 PANSTARRS using Joan Oró 0.8m robotic telescope at OAdM, EPSC abstract #1029, Londres, UK. Enllaços d’interés

– Grup de Meteorits, Cóssos Menors i Ciències Planetàries de l’ICE (CSIC-IEEC): http://www.ice.csic.es/es/view_research_line.php?RID=16
– Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM): http://www.oadm.cat
– Parc Astronòmic del Montsec (PAM): http://www.parcastronomic.cat

Nota de prensa en (PDF)