L’anàlisi d’un meteorit revela secrets sobre el naixement del sistema solar
L'estudi ha estat realitzat per un equip internacional de cosmoquímics i d’astrofísics, en què ha participat l'investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) Jordi José. Encapsulat en un meteorit trobat a l'Antàrtida, el minúscul gra ─de només unes micres de mida─ ha aportat nova llum sobre les fases terminals de la vida de les estrelles i sobre la forma en què aquestes sembren l'univers amb els blocs de construcció de noves estrelles, planetes i vida.
Anomenat LAP-149, el petit gra estava confinat en un meteorit rocós, no metàl·lic, trobat a l'Antàrtida, i representa l'únic gra meteorític compost alhora per grafit i silicat descobert fins ara. El seu origen pot traçar fins a un tipus específic d'explosió estel·lar anomenada nova. Sorprenentment, tal com indica Jordi José, catedràtic de física a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), «el gra es va incorporar i es va barrejar amb el material nebular que, poc després, donaria lloc al Sistema Solar, fa uns 4500 milions d'anys, per a posteriorment incrustar-se en un meteorit primitiu». El descobriment desafia algunes de les idees actuals sobre la forma en què les estrelles moribundes sembren l'univers amb matèries primeres, de les que es formaran els planetes i, en última instància, les molècules precursores de la vida.
Pierre Haenecour, investigador de la Universitat d'Arizona, ha liderat la investigació i és l'autor principal de l'article publicat a la revista Nature Astronomy. Tal com ell indica, «igual que la pols real de les estrelles, aquests grans de l'època presolar ens donen una idea dels blocs de construcció a partir dels quals es va formar el nostre sistema solar. També proporcionen una instantània directa de les condicions de l'estrella en el moment en què aquest gra es va formar».
Encara que les seves estrelles progenitores ja no existeixen, la composició isotòpica i la microestructura dels grans de pols d'origen estel·lar identificats en meteorits proporcionen dades úniques sobre la seva formació i sobre les condicions termodinàmiques en el material ejectat per les estrelles, segons publiquen els autors. L'anàlisi detallada de LAP-149 va revelar encara més secrets inesperats: a diferència d'altres grans similars extrets de meteorits forjats en estrelles moribundes, aquest és el primer gra conegut que conté grafit (el material de què està feta la mina d'un llapis) i una inclusió central rica en silicats.
«La nostra troballa proporciona una visió d'un procés que mai no podríem presenciar a la Terra», afegeix el líder de la col·laboració Pierre Haenecour. «Ens diu com els grans meteoríticos es formen en el material expulsat per una nova. Ara sabem que grans rics en carboni i oxigen poden formar-se simultàniament en el mateix material ejectat per una nova, possiblement en regions de diferent composició química, cosa que ja havia estat predit per simulacions de explosions de noves però que mai abans s'havia observat en el laboratori».
Segons afirma Jordi José, LAP-149 ha aportat molta informació sobre els processos de condensació en el material ejectat per les noves i la seva contribució a la composició química del sistema solar. «LAP-149 ha tingut una vida veritablement atzarosa: es va gestar en l'espai, a partir del material expulsat en una explosió estel·lar; vagà pel medi interestel·lar sobrevivint a raigs còsmics i a radiació d'alta energia, fins a quedar atrapat en el núvol de gas i pols que es convertiria en el nostre sistema solar», afegeix l'investigador de la UPC. Així, doncs, el gra meteorític va deambular durant un temps desconegut en el sistema solar primitiu, abans de passar a formar part d'un asteroide que més tard va caure a la Terra i del que va ser extret pels científics de la Universitat d'Arizona.
Figura: Recreació artística d'una explosió estel·lar. En el material ejectat es formen grans de pols (imatge del requadre) amb composicions isotòpiques que no es troben al nostre sistema solar. Crèdit: Universitat d'Arizona (EUA)