La missió NewAthena projecta un ambiciós observatori de raigs X multimissatger per estudiar el cosmos
- Liderada per l’Agència Espacial Europea, està previst que sigui adoptada el 2027 i llançada cap al 2036-37
- NewAthena obre la porta a l’astrofísica multimissatger, que combina dades de llum, ones gravitacionals i neutrins per explorar fenòmens extrems de l’univers
- Els detalls de la missió, que compta amb participació d’investigadors de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), s’expliquen en un article a Nature Astronomy
Un equip d’investigadors internacional ha presentat el nou observatori de raigs X que promet revolucionar l’observació del cosmos: es tracta de la missió NewAthena, un observatori que utilitzarà l’astrofísica multimissatger i comptarà amb dos instruments avançats: un detector capaç de cartografiar àmplies zones del cel a la recerca de fonts de raigs X i una unitat de camp integral, que oferirà dades clau sobre la composició d’objectes còsmics.
L’observatori, desenvolupat per l’Agència Espacial Europea (ESA), compta amb la participació de l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA, CSIC-Universitat de Cantàbria), i l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), amb diversos membres de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) entre ells. S’espera que la missió sigui oficialment adoptada el 2027, amb un llançament projectat cap al 2036-2037.
Ara, un estudi publicat a Nature Astronomy i signat, entre d’altres, per Francisco Carrera (IFCA) i Nanda Rea (investigadora de l’IEEC a l’ICE-CSIC), defineix les línies mestres d’un observatori de raigs X dissenyat per multiplicar la sensibilitat i les capacitats que ofereixen els instruments actuals.
«NewAthena està concebuda per revolucionar l’espectroscòpia i cartografia de raigs X, cosa que permetrà observacions de fenòmens còsmics amb una precisió sense precedents», assenyala Francisco Carrera, que subratlla la importància d’aquest projecte «per respondre algunes de les preguntes més fonamentals de l’astrofísica moderna».
Un salt cap a l’astrofísica multimissatger
La missió NewAthena no només millorarà l’estudi dels raigs X al cosmos, sinó que també obrirà noves portes a l’astrofísica multimissatger, un camp que combina dades de llum, ones gravitacionals i neutrins per explorar fenòmens extrems de l’univers. Segons Nanda Rea, aquesta tecnologia «ens permetrà aprofundir en temes com l’impacte de les estrelles a l’habitabilitat planetària, l’equació que regeix la matèria a les estrelles de neutrons, la producció i distribució de metalls al cosmos, els mecanismes darrere de l’evolució cosmològica dels barions atrapats a les concentracions de matèria fosca o els efectes dels forats negres supermassius en l’evolució galàctica».
Entre les seves característiques tècniques, NewAthena comptarà amb dos instruments avançats: un detector de gran camp capaç de cartografiar àmplies zones del cel a la recerca de fonts de raigs X, cosa que permetrà estudiar les propietats físiques d’aquestes regions de manera eficient; i una unitat de camp integral, dissenyada per obtenir imatges i espectres de raigs X a cada punt, que proporcionarà dades clau sobre la composició i l’estat físic d’objectes còsmics.
La missió NewAthena es basa en dècades de col·laboració entre agències internacionals com l’ESA, la NASA i la JAXA (l’Agència Espacial Japonesa), a més a més del treball científic i tècnic d’institucions de tot el món. Silvia Martínez, gestora de l’Oficina de la Comunitat Athena (ACO), conclou que “aquest esforç conjunt promet obrir una nova era a l’observació astronòmica i consolidarà NewAthena com un referent clau en la següent generació de missions espacials”.
Nota de premsa elaborada en col·laboració amb l’Institut de Ciències de l’Espai.
Més informació
Aquesta recerca es presenta en un article titulat «The NewAthena mission concept in the context of the next decade of X-ray astronomy», de Cruise, M., Guainazzi, M., Aird, J. et al., que va aparèixer a la revista Nature Astronomy el 31 de desembre de 2024.
Contactes
Oficina de Comunicació de l’IEEC
Castelldefels, Barcelona
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
Autor Principal a l’IEEC
Nanda Rea
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC)
Correu electrònic: rea@ieec.cat, rea@ice.csic.es
Sobre l'IEEC
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació del sector públic sense ànim de lucre, fundada el febrer de 1996. Està regit per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’IEEC és també un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).