La missió Arrakihs supera en temps rècord una fase crítica del desenvolupament del seu ‘cervell’ per estudiar la matèria fosca

• Arrakihs és la primera missió del Programa Científic de l’Agència Espacial Europea liderada per Espanya, concretament per l’Institut de Física de Cantàbria
• La missió entra en una nova fase amb la vista posada en el 2030, quan les càmeres d’Arrakihs estudiaran galàxies similars a la Via Làctia, a nivells de lluentor superficial extremament baixos
• L’IEEC lidera la contribució a l’instrument principal i participa també en la ciència i el segment terrestre de la missió amb investigadors a l’Institut de Ciències de l’Espai

La missió espacial Arrakihs de l’Agència Espacial Europea (ESA) ha superat en tan sols sis mesos la Revisió dels Requisits Preliminars de l’Instrument (iPRR), un pas clau perquè l’agència espacial aprovés avançar de fase amb l’objectiu de finalitzar la càrrega útil de la missió. Aquesta càrrega és el cervell d’Arrakihs, un instrument compost per dues càmeres visibles i dues càmeres infraroges que busquen obtenir les imatges profundes de l’univers que seran necessàries per aconseguir els objectius científics de la missió i així conèixer la naturalesa de la matèria fosca que compon el cosmos.

El consorci de la missió, que inclou a més de 100 investigadors de més de 20 centres de recerca i universitats de diferents països, està liderat per l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA), centre mixt de la Universitat de Cantàbria (UC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Es tracta, per tant, de la primera vegada que Espanya coordina una missió de l’ESA, i que la lidera tant a la part científica com a l’instrument a desenvolupar. «Arrakihs és una missió molt bonica, està enfocada a un objectiu molt concret, que és tractar de demostrar quina és la naturalesa de la matèria fosca mitjançant l’obtenció d’unes imatges molt profundes, als halos de galàxies com la Via Làctia», explica Rafael Guzmán, líder del consorci i professor de recerca a l’IFCA.

Per la seva banda, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) té un rol destacat en la missió. Investigadors de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) contribueixen en les tres principals àrees de la missió: ciència, instrument i segment terrestre. Actualment, l’IEEC, l’ICE-CSIC i l’empresa espanyola Satlantis lideren l’instrument principal de la càrrega útil d’Arrakihs, coordinant un consorci de països europeus.

Llegenda: Imatge de corrents estel·lars observats des d’observatoris terrestres.
Crèdits: David Martínez-Delgado/Giuseppe Donatiello.

Quatre càmeres d’alta precisió

Per analitzar aquests efectes, Arrakihs observarà una mostra representativa de galàxies similars a la Via Làctia, en l’univers local, a nivells molt baixos de lluentor superficial, mai aconseguits en longituds d’ona visibles i infraroges. Per a això, farà servir quatre càmeres d’alta precisió a bord d’un satèl·lit que orbitarà la Terra a uns 800 km d’altitud.

«La finalització reeixida de l’iPRR marca un moment crucial per a Arrakihs», afirma Santiago Serrano, investigador de l’IEEC i líder de l’equip d’instrumentació a l’empresa espanyola Satlantis, encarregada de desenvolupar les càmeres del cervell d’Arrakihs. «El nostre equip ha demostrat una notable experiència tècnica i dedicació per avançar en la missió en una etapa extraordinària. Estem entusiasmats de portar la càrrega útil de l’instrument a la Fase B», afegeix.

Aquesta fita ha suposat un pas crucial per al desenvolupament de la missió que, en paraules de Stefan Kögl, gestor de projecte de l’iPRR, «significa que estem preparats per a les fases més detallades i cares del desenvolupament, amb més probabilitats que tota la missió sigui un èxit». D’altra banda, Patricio Vielva, director de l’IFCA, remarca que el pas a la Fase B és clau «per demostrar la viabilitat de la instrumentació crítica per a la missió, i crucial cap a l’adopció de la missió per part de l’ESA».

Pròxims passos cap al 2030

Ara, l’equip d’Arrakihs treballarà durant dos anys per superar amb èxit la Fase B a través de l’aprovació de la Revisió de Disseny Preliminar de l’Instrument (iPDR), que tindrà lloc en la primera meitat de 2026. Aquest serà l’últim dels passos perquè Arrakihs sigui adoptada com la propera missió de classe ràpida al Programa Científic (F2) de l’ESA, amb una data estimada de llançament cap al 2030.

Aquest és el pròxim objectiu del consorci de la missió, liderat per Espanya, amb importants contribucions de Suïssa, Bèlgica, Suècia, Àustria, el Regne Unit i Portugal, i amb contribucions addicionals de ciència per part dels Països Baixos, Noruega, els Estats Units, Taiwan i Tailàndia. A més, el consorci inclou empreses del sector aeroespacial, liderades per l’espanyola Satlantis, i contribucions de científics de diferents institucions, com l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM), el Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó (CEFCA), l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA) i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA).

«L’origen d’Arrakihs està a Espanya. Va néixer com una idea d’un grup d’astrofísics espanyols; però érem conscients que un projecte d’aquesta envergadura no podia dur-se a terme sense la participació de més grups i més països. La il·lusió i implicació de tots els que treballem per a Arrakihs a Espanya és magnífica, i això fa que la coordinació i gestió d’aquests grups sigui fàcil», conclou María Ángeles Gómez-Flechoso (UCM), coordinadora dels nodes espanyols i responsable de la Survey Strategy (Estratègia de Rastreig) d’Arrakihs.

Nota de premsa elaborada en col·laboració amb l’Institut de Física de Cantàbria i l’Institut de Ciències de l’Espai.

• IEEC
• ICE-CSIC
• IFCA
• Satlantis
• Arrakihs

Contactes