En marxa l’Edusat Challenge, el repte plantejat pel Govern per analitzar a les aules l’impacte del canvi climàtic a partir de dades satel·litàries
• L’Edusat Challenge vol introduir l’observació de la Terra a l’aula mitjançant propostes didàctiques que aprofitin les imatges per satèl·lit del programa Copernicus de l’Agència Espacial Europea (ESA)
• 34 docents de 31 centres educatius d’arreu de Catalunya han participat en la formació del programa, que té per objectiu empoderar el professorat perquè pugui incentivar l’interès de l’alumnat per les disciplines científiques i tecnològiques
• Impulsat pels departaments d’Empresa i Treball i d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, l’Edusat Challenge parteix d’una iniciativa del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona (UdG) i compta amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
Llegenda: Imatge capturada pel satèl·lit Sentinel 2 del programa Copernicus de l’Agència Espacial Europea (ESA).
Crèdits: ESA. Conté dades modificades del Copernicus Sentinel (2023).
Fins a 34 docents de batxillerat, educació secundària i cicle superior de primària de 31 centres educatius de 27 municipis d’arreu de Catalunya han participat al llarg del mes de novembre en la formació especialitzada en l’ús d’imatges satel·litàries amb què va arrencar l’Edusat Challenge, un programa pilot que ofereix formació i acompanyament al professorat per introduir l’observació de la Terra a les aules d’escoles i instituts.
L’objectiu del programa és empoderar el professorat perquè pugui desenvolupar una proposta didàctica basada en l’exploració i tractament de les imatges de satèl·lit i relacionada amb els reptes del canvi ambiental global, i traslladar-la a les aules amb l’objectiu últim d’incentivar l’interès de l’alumnat per les disciplines CTEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i digitals.
Un cop finalitzada la fase de formació dels docents, el programa continuarà a partir d’aquest mes de gener amb el llançament del repte i la implementació d’una activitat d’observació de la Terra a l’aula per part del professorat format, que comptarà amb mentoria i acompanyament durant tot el procés. Finalment, a mitjans del mes de maig, es durà a terme la presentació final dels resultats d’aquest primer any de pilotatge del programa.
L’Edusat Challenge està impulsat pels departaments d’Empresa i Treball —a través de la Secretaria de Polítiques Digitals— i d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya i del programa STEAMcat, a partir de la plataforma Edusat desenvolupada pel Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona (UdG) per oferir materials i formacions sobre teledetecció a estudiants universitaris i algunes escoles d’altes capacitats. El programa compta també amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
Un pla de formació docent amb un impacte real i mesurable a les aules
Les possibilitats d’aprofitament del programa Edusat en els centres educatius són molt variades, i permeten treballar competències de l’àmbit matemàtic (àlgebra, geometria i estadística), així com de l’àmbit natural, social i geogràfic (ús i interpretació de mapes i dades diverses), a banda d’incidir en la millora de les competències digitals, tecnològiques, de treball en equip i d’anàlisi crítica de dades.
En el primer any de pilotatge del programa, la temàtica al voltant de la qual s’ha articulat l’oferta formativa de 40 hores per als docents de matèries STEM i Ciències Socials participants és l’aigua i la seva gestió. Així, es proposa investigar casos d’estudi que tinguin relació amb aquesta temàtica: episodis de sequera, inundacions, desgel, rius, pantans, mars i oceans de tot el planeta.
El programa Edusat permetrà a l’alumnat identificar i fer el seguiment de diferents fenòmens d’interès que impliquen canvis notables a la superfície mitjançant imatges de satèl·lit del programa Copernicus de l’Agència Espacial Europea (ESA). Copernicus és una iniciativa europea que ofereix, de manera lliure, pública i oberta, dades i imatges a temps real del nostre planeta i del medi ambient gràcies als satèl·lits Sentinel. Aquestes imatges permeten identificar fenòmens naturals com ara incendis, inundacions, retrocés de les glaceres, erupcions volcàniques o desforestació, tant a escala local com a qualsevol indret del planeta.
Gràcies a Edusat i a les dotacions tecnològiques destinades als centres educatius, serà possible observar des de l’aula els canvis sostinguts en el territori, com ara el retrocés del delta de l’Ebre, els efectes de les crescudes de rius i barrancs durant les inundacions, detectar diferents processos de creixement urbanístic o observar dades de la contaminació atmosfèrica a les grans ciutats, entre d’altres.
Contactes
Oficina de Comunicació de l’IEEC
Castelldefels, Barcelona
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
Sobre l'IEEC
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació del sector públic sense ànim de lucre, fundada el febrer de 1996. Està regit per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’IEEC és també un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).