El telescopi Roman es llançarà el 2027 per descobrir la naturalesa de l’energia fosca

• La missió, en què participa l’investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’IEEC Lluís Galbany, té com a objectiu aprofundir la història d’expansió de l’univers i posar a prova possibles explicacions a l’acceleració
• El telescopi espacial Roman mesurarà la llum de mil milions de galàxies al llarg de la missió

El telescopi espacial Nancy Grace Roman de la NASA (o telescopi Roman), el llançament del qual està previst el 2027, és un observatori dissenyat per resoldre qüestions essencials sobre l’energia fosca, exoplanetes i astrofísica infraroja. Un grup de recerca centrat en supernoves, en què participa Lluís Galbany, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), ha rebut 11 milions de dòlars de finançament per desenvolupar les eines necessàries que permetin utilitzar com a sondes cosmològiques les milers de supernoves que Roman descobrirà per tal de revelar la veritable naturalesa de l’energia fosca que impregna l’univers.

El telescopi Roman té un mirall primari de 2,4 metres de diàmetre, la mateixa mida que el del telescopi Espacial Hubble. Però, a diferència de Hubble, que només pot observar una petita regió del cel, el camp de visió de Roman és 200 vegades més gran que el de l’instrument infraroig de Hubble, aconseguint captar una regió més gran del cel amb menys temps d’observació. El seu instrument principal, el Wide Field Instrument, és una càmera que mesurarà la llum de mil milions de galàxies durant el transcurs de la missió.

Amb aquesta eina, un dels objectius clau de la missió és determinar la història d’expansió de l’univers i posar a prova possibles explicacions a la seva aparent acceleració, com l’energia fosca o les modificacions de la teoria de la relativitat general.

A l’ICE-CSIC, el grup de recerca de supernoves s’encarregarà de desenvolupar la part dels processos automatitzats responsable d’efectuar l’anàlisi i la reconstrucció lineal de la galàxia amfitriona de la supernova, i la infraestructura per avaluar el tipus de supernova i caracteritzar-ne les característiques espectroscòpiques a partir dels espectres de prisma del telescopi Roman. «Tot l’equip que forma part de la col·laboració, i en particular el nostre grup de supernoves de l’ICE-CSIC, estem molt entusiasmats amb aquest nou desafiament. Podrem observar les supernoves de tipus Ia més llunyanes mai vistes, que van explotar tot just 2000 milions d’anys després del Big Bang», afirma Galbany.

Aquests mesuraments ultraprecisos no són suficients per si mateixos. Per descobrir què signifiquen, l’equip haurà de fer models de com variarien aquestes mesures en diferents escenaris cosmològics, per la qual cosa també produiran catàlegs de models de supernoves que es podrien observar en altres condicions.

IEEC
ICE-CSIC

Contactes