Coneix l’Estel Blay, l’astronauta anàloga marciana de l’IEEC
Demà, 8 de març, és el Dia Internacional de la Dona, una jornada que se celebra cada any per reivindicar la igualtat de gènere i els drets de les dones. L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) vol aprofitar l’ocasió per destacar la participació d’una de les seves treballadores, Estel Blay, program manager de l’IEEC que treballa a l’ESA Phi-LabNET Spain, en la missió anàloga marciana Hypatia II el mes passat.
La missió va ser preparada per Hypatia Mars, una associació liderada per dones amb els objectius de desenvolupar recerca sobre Mart, acostar aquesta recerca a la societat i donar a conèixer les dones en la ciència per crear referents per a adolescents, nenes i nens.
Del 2 al 15 de febrer, Hypatia II va portar un equip de 7 dones a la Mars Desert Research Station (MDRS), situada en el desert d’Utah, en condicions ambientals i d’aïllament que pretenien imitar les de Mart. El lloc va crear una experiència d’immersió, en la qual la tripulació va sentir realment el que és ser a Mart, des del terreny vermell del desert, passant per les condicions de vent extrem i les baixades de temperatura, fins a les limitades i programades activitats extravehiculars (EVA).
Estel Blay va formar part de la tripulació d’Hypatia II, una missió que ens ha permès entendre millor què signifiquen aquestes experiències, no només per al futur de l’exploració de Mart, sinó també per a les futures generacions de dones. A més de Blay, que va assumir el paper de científica i responsable de salut i seguretat, l’equip estava format per sis dones més per crear un grup multidisciplinari: Ariadna Farrés (comandant de la tripulació), Anna Bach (oficial executiva i artista resident), Helena Arias (enginyera de la tripulació), Marina Martínez (geòloga i responsable del GreenHab), Jennifer García Carrizo (periodista de la tripulació) i Mònica Roca i Aparici (especialista en missions i enginyera de la tripulació). A més, dues dones van ser seleccionades com a membres de reserva: Laura González Llamazares (enginyera) i Lucía Matamoros (científica).
Ciència a Mart
La tripulació, per tant, es va desplaçar a l’MDRS per dur a terme experiments científics en un entorn que simula les condicions de Mart. En particular, aquesta missió permet estudiar els efectes que pot tenir la vida en Mart sobre les dones en aspectes com la menstruació, la nutrició, l’activitat física, els ritmes circadians del son i altres variables biològiques relacionades amb l’estrès.
Al seu torn, Blay va realitzar tres experiments durant la missió, tots proposats per ella mateixa com a part de la seva candidatura a Hypatia II:
- El primer es va centrar a estudiar els efectes que la pols marciana pot tenir en l’eficiència dels panells solars. Per fer-ho, va experimentar, d’una banda, amb diferents recobriments i, de l’altra, amb diferents estructures de panells solars tipus ‘origami’ (plegables).
- El segon va consistir en el desenvolupament d’un menú de 24 hores per a astronautes. Blay va col·laborar amb una organització de Singapur anomenada Space Faculty, que proposa aquest tipus de reptes STEM a infants. En concret, va treballar amb alumnes d’entre 8 i 10 anys per dissenyar un menú saludable.
- El tercer es va centrar en la creació d’un GreenHab per conrear tomàquets a Mart. Juntament amb estudiants de 16 anys de la British School de Barcelona, Blay va estudiar el creixement de tomàquets en diferents condicions de llum i aigua.
La falta de visibilitat de les dones en la ciència
Actualment, només 1 de cada 10 astronautes és dona. Aquesta manca de representació no només crea una bretxa significativa en les dades sobre les missions espacials, sinó que també redueix la visibilitat de les dones en la ciència, cosa que reforça estereotips de gènere i limita la seva presència en àmbits STEM. Aquesta infrarepresentació fa que hi hagi menys models a seguir per a les noves generacions, cosa que pot desmotivar moltes noies a l’hora de perseguir carreres en l’exploració espacial i altres disciplines científiques. Aquesta és una realitat que l’associació Hypatia vol canviar.
Blay ha reflexionat sobre l’impacte que pot tenir una associació com aquesta en la societat: «el suport que rebem de la comunitat és impressionant», ha dit. «Cada vegada que anem a una missió, tots els diaris parlen de nosaltres, compartint les nostres aventures i experiments, i ajudant-nos a arribar a nenes i dones joves de tot el país». Aquest és un exemple clar de l’efecte positiu que poden tenir iniciatives com Hypatia. És essencial que les nenes creixin veient dones en la ciència, perquè això les inspira a creure que són capaces d’assolir els seus somnis i que poden tenir èxit en qualsevol cosa que les apassioni. «Està funcionant. Està arribant a la societat i generant un impacte en els infants», ha conclòs Blay.
