Ciència i desenvolupament d’eXTP a Espanya
A partir de llavors es va iniciar la col·laboració entre Europa i la Xina, embrió de l'actual proposta eXTP. Diversos països europeus -Espanya, Itàlia, Alemanya, Dinamarca, França, Holanda, Polònia, República Txeca, Suïssa- participen activament en el desenvolupament d’eXTP. La fase B d¡eXTP ja ha començat tant a la Xina com a Espanya, després d'haver superat amb èxit una revisió per part de l’ESA. La data prevista de llançament d’eXTP és el 2027.
eXTP compta amb un conjunt únic i sense precedents d'instruments científics d'avantguarda, que permetran per primera vegada estudis simultanis de polarimetria i espectroscòpia amb enorme precisió temporal, en el rang d'energia 0,5-30 keV. Els instruments previstos permetran realitzar estudis clau per a la determinació de l'equació d'estat de la matèria en condicions de densitat supra-nuclear, les mesures dels efectes de la QED en estrelles altament magnetitzades i l'estudi de l’acreció en el règim de gravetat intensa, a més de múltiples temes addicionals possibles ja que eXTP serà un observatori de raigs X. eXTP és, per tant, d'interès per a una àmplia comunitat treballant en estrelles de neutrons aïllades, binàries, amb camps magnètics extrems (magnetars), púlsars, forats negres de massa estel·lar i supermassius, i molts altres temes d'altes energies.
La investigadora de l’IEEC a l’ICE-CSIC Margarita Hernanz és la PI d’un d’aquests instruments: el «Wide Field Monitor» (WFM), un conjunt de 3 parells de càmeres amb màscara codificada, equipades amb detectors de silici similars als de l'instrument LAD, que cobreixen un FOV de 3.7 sr i operen en el rang d'energia de 2 a 50 keV.
La setmana que ve, a l’ICE-CSIC, tindrà lloc una reunió organitzada per la RIA per donar a conèixer la ciència i les possibilitats que eXTP oferirà a la comunitat astronòmica espanyola. La gran implicació d’Espanya en eXTP ofereix una oportunitat única per treure el màxim partit d’aquesta missió, gràcies al coneixement detallat de la instrumentació.