Adjudicació dels contractes licitats per l’IEEC per a la construcció de dos nanosatèl·lits

El primer nanosatèl·lit posat en òrbita donarà connectivitat d’Internet de les Coses (IdC) a tot el territori català, mentre que el segon, dedicat a l’Observació de la Terra, proporcionarà informació cabdal per incidir en la lluita contra el canvi climàtic.

En un acte organitzat avui, 27 de gener del 2021, a les 11 h a la seu del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública al Districte Administratiu, a Barcelona, s’han donat a conèixer el nom de les dues empreses adjudicatàries dels contractes licitats per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) per a la construcció, el llançament i la posterior explotació de les dades de dos nanosatèl·lits. Aquests són els primers nanosatèl·lits de la Generalitat de Catalunya en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya. 

Les empreses Open Cosmos i Sateliot seran les encarregades de la construcció i la posterior posada en òrbita d’aquests dos nanosatèl·lits que permetran millorar alguns dels serveis del govern català i de diferents sectors de l’economia i societat catalana.

Imatge: Adjudicació de la licitació
Llegenda: Signatura per part dels CEO de les dues empreses adjudicatàries, Open Cosmos i Sateliot, dels contractes licitats per l’IEEC per a la construcció i el llançament de dos nanosatèl·lits. 
Crèdits: Alberto Garcia-Rigo (IEEC).

Durant l’esdeveniment s’ha procedit amb la signatura formal dels contractes, on han participat el director de l’IEEC, Ignasi Ribas, la gerent de l’IEEC, Pilar Montes, i el conseller del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, juntament amb els màxim directius de les dues empreses adjudicatàries dels contractes licitats, Rafel Jordà, CEO d’Open Cosmos, i Jaume Sanpera, CEO de Sateliot. Posteriorment s’han donat a conèixer les característiques, funcionalitats, serveis i detalls del llançament dels nanosatèl·lits.

Les dades del territori català obtingudes per ambdós nanosatèl·lits aportaran informació cabdal per millorar i fer més eficient la gestió de l’aigua, la protecció de la natura i la prevenció de desastres naturals i d’incendis forestals, entre d’altres mesures per lluitar i incidir contra l’acceleració del canvi climàtic. 

La gestió i el control dels nanosatèl·lits es farà a través d’un sistema establert a la Ground Station (estació terrestre de control) ubicada a l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM-IEEC) que es troba a Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, i està gestionat per l'IEEC. Les dades seran explotades en un primer moment pels Departaments de la Generalitat, amb la voluntat, a posteriori, d’obrir-les a universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses.
 
Característiques i serveis dels nanosatèl·lits

L’empresa Open Cosmos s’ha adjudicat el lot 1 de la licitació, que consisteix en la construcció d’un nanosatèl·lit de 6U (6 unitats, segons l’estàndard del cubesat) que oferirà serveis d’Observació de la Terra que permetran obtenir imatges des de l'espai en diferents bandes espectrals per a l'estudi del territori. Amb aquest nanosatèl·lit es volen implementar casos d’ús relacionats amb l’anàlisi de la productivitat dels cultius i dels sòls; prevenció i detecció d’incendis forestals; planificació i supervisió del desenvolupament urbà i rural; gestió de l’aigua, i seguiment, control i protecció del medi i de l’activitat marítima. Aquest nanosatèl·lit es construirà íntegrament a Catalunya, a les instal·lacions d’Open Cosmos al Parc Mediterrani de la Tecnologia, ubicat a Castelldefels. El seu llançament està previst per a mitjans del 2022. 

Per la seva banda, l’empresa Sateliot s’ha adjudicat el lot 2, destinada a la construcció d’un nanosatèl·lit 3U (3 unitats) que desplegarà serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses (IdC), és a dir, permetrà la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. Alguns dels casos d’ús que es volen implementar amb aquest nanosatèl·lit són el monitoratge del cabal dels rius i de les reserves d’aigua arreu del territori; el seguiment i protecció de la fauna salvatge; la recepció de dades meteorològiques d’estacions ubicades en llocs remots i monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres meteorològics; i el monitoratge de ramats i de conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients.

Imatge: Ens posem en òrbita 
Llegenda: Compte enrere pel llançament del primer nanosatèl·lit, el proper dia 21 de març de 2021. 
Crèdits: Alberto Garcia-Rigo (IEEC)

Si les condicions meteorològiques són òptimes, el llançament d’aquest segon nanosatèl·lit es farà el proper 21 de març del 2021, des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, la primera base espacial construïda al món i actualment una de les més ocupades a causa, bàsicament, de l'activitat de suport per a l'Estació Espacial Internacional.

El nom dels satèl·lits el posaran els infants 

Els dos nanosatèl·lits seran batejats amb el nom que triïn els infants de Catalunya gràcies a la col·laboració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El programa informatiu infantil de referència del Canal Super3, InfoK, que aquest any fa 20 anys, convocarà, en col·laboració amb l’IEEC, un concurs perquè els nens i nenes puguin escollir el nom. El concurs ha de permetre fomentar les vocacions científico-tecnològiques entre els més joves i apropar una indústria com és la nova economia de l’espai.

Enllaços

– IEEC
– Open Cosmos
– Sateliot
– Estratègia NewSpace de Catalunya
– Observatori Astronòmic del Montsec
 
Més informació

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació. 
  
L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Ana Montaner i Rosa Rodríguez
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat