L’ESA adopta formalment a Ariel, l’explorador d’exoplanetes

Ariel serà la primera missió dedicada a estudiar la natura, formació i evolució d'una gran i variada mostra de planetes al voltant de diferents tipus d'estrelles a la nostra galàxia.

La missió estudiarà uns 1.000 exoplanetes fora del sistema solar durant la seva vida útil.

L'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) és un dels instituts de recerca co-principals i lidera la contribució espanyola.

Més de 50 instituts de recerca de 17 països han estat treballant durant els últims cinc anys per desenvolupar els objectius científics i dissenyar la instrumentació que permetrà a la missió Ariel estudiar una mostra variada d'uns 1.000 planetes fora del nostre propi sistema solar.
 
La missió ha superat una rigorosa sèrie de revisions, que s'han dut a terme al llarg de 2020, per provar la viabilitat tècnica i científica. Ara, Ariel ha rebut l'aprovació dels estats membres de l'Agència Espacial Europea (ESA), confirmant que l'equip pot començar a treballar cap a un llançament planejat per 2029.

La Dra. Giovanna Tinetti, investigadora principal (IP) d'Ariel de l'University College London (UCL), va dir: «Som la primera generació capaç d'estudiar els planetes al voltant d'altres estrelles. Ariel —va afegir— aprofitarà aquesta oportunitat única i revelarà la naturalesa i història de centenars de mons diversos en la nostra galàxia. Ara podem embarcar-nos en la següent etapa del nostre treball per fer realitat aquesta missió».

Ariel serà la primera missió dedicada a mesurar la composició química i les propietats tèrmiques atmosfèriques de centenars d'exoplanetes en trànsit. La missió ens donarà una imatge d'un rang divers d'exoplanetes: des d’extremadament calents a temperats, des de planetes gasosos a rocosos que orbiten a prop de les seves estrelles progenitores.
 
Mirant específicament als planetes calents, els científics esperen comprendre la formació dels planetes i la seva evolució. A una temperatura més alta, que en alguns casos pot ser superior als 2.000 ºC, Ariel podrà veure un major nombre de molècules exòtiques. Els instruments podran llavors determinar de què estan compostes les atmosferes i proporcionar als científics una visió única de la composició interna del planeta i de la història de la formació del sistema planetari.

L'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) és un dels instituts co-principals de la missió i lidera la contribució espanyola, que també inclou a l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). L'IEEC participa en diversos aspectes de la missió. El Dr. José María Gómez, investigador de l'IEEC a l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), va explicar: «Liderem la tasca de la planificació de la missió utilitzant l'experiència de l'IEEC en tècniques de programació per a optimitzar les operacions i estudiar l'impacte dels requisits del disseny de la missió. A més, som responsables del disseny de la Unitat de Control del Telescopi (que monitoritza els sensors del telescopi i opera el mirall secundari), i del disseny i fabricació dels mecanismes del sistema de reenfocament del mirall secundari, que estem realitzant en col·laboració amb SENER Aeroespacial». Des del punt de vista científic, el Dr. Ignasi Ribas, director de l'IEEC i investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC), va comentar: «Estudiem els efectes de l'activitat estel·lar en l'espectroscòpia de trànsit, a causa de la variabilitat causada per les taques estel·lars, i participem en la selecció de la mostra objectiu».

L'equip d'Ariel està adoptant un enfocament molt obert que proporciona un ràpid accés a les dades i fins i tot anima els entusiastes a ajudar a seleccionar els objectius i a caracteritzar les estrelles. Moltes de les dades estaran disponibles per a la comunitat científica i el públic en general immediatament.

«Ariel permetrà dur la ciència planetària molt més enllà dels límits del nostre propi sistema solar», diu Günther Hasinger, director científic de l'ESA. «L'adopció d'Ariel consolida el compromís de l'ESA amb la investigació d'exoplanetes i garantirà que els astrònoms europeus estiguin a l'avantguarda d'aquest revolucionari camp durant la propera dècada i molt més enllà».
 
Ariel tindrà un telescopi d'un metre amb un mirall primari per recollir la llum visible i infraroja de sistemes estel·lars distants. Un espectròmetre infraroig escamparà la llum en un «arc de Sant Martí» i extraurà les empremtes químiques dels gasos en les atmosferes dels planetes, que es barregen en la llum estel·lar quan un planeta passa per davant o per darrere de l'estrella. Un fotòmetre, un espectròmetre i un sistema de guia captaran informació sobre la presència de núvols a les atmosferes dels exoplanetes i permetran a la nau espacial apuntar a l'estrella estudiada amb gran estabilitat i precisió.
 
Es pot llegir el comunicat de premsa de l'ESA aquí.

Enllaços

– IEEC
– ICE
– ICCUB
– Missió Ariel
– Canal de YouTube d’Ariel

Més informació

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de més de 20 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.   

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC està integrat en la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Imatges

PR_Image1 Ubicació d’Ariel
Llegenda: Ariel es posarà en òrbita al voltant del Punt 2 de Lagrange (L2), un punt d'equilibri gravitatori a 1,5 milions de quilòmetres més enllà de l'òrbita de la Terra al voltant de Sol.
Crèdit: ESA/STFC RAL Space/UCL/Europlanet-Science Office

PR_Image2 Ariel
Llegenda: Recreació artística d’Ariel.
Crèdit: ESA/STFC RAL Space/UCL/UK Space Agency/ATG Medialab

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Rosa Rodríguez Gasén i Ana Montaner Pizà
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Investigador principal a l’IEEC
Barcelona, Espanya
Ignasi Ribas
Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Correu electrònic: iribas@ieec.cat 
 
Jose María Gómez
Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB)
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Correu electrònic: jm.gomez@icc.ub.edu