Capten el cometa Tsuchinshan-ATLAS des de l’Observatori del Montsec
- L’astre va arribar al punt més proper a la Terra, a uns 70 milions de quilòmetres, el passat 12 d’octubre
- El Telescopi Joan Oró ha permès obtenir imatges de gran qualitat del cometa, amb detalls del seu embolcall de pols
- Investigadors de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i a l’Observatori del Montsec han dut a terme aquesta observació
Llegenda: Imatge apilada de 45 segons d’exposició, amb filtres Johnson V, R i I, del cometa Tsuchinshan-ATLAS.
Crèdits: TJO/OdM.
El passat 12 d’octubre, el cometa Tsuchinshan arribava al punt més proper a la Terra, a uns 70 milions de quilòmetres. L’Observatori del Montsec (OdM), gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i situat a la localitat de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), va obtenir imatges molt detallades d’aquest astre errant la tarda del 14 d’octubre, tot i les condicions meteorològiques adverses i la seva proximitat angular al Sol, que dificultaven l’observació.
El cometa, que en aquell moment es trobava a 72 milions de quilòmetres de la Terra, era ben visible a ull nu, ja que presentava una magnitud semblant a Deneb, una de les estrelles més lluminoses. Es mostrava amb la seva majestuositat: la coma (l’embolcall de pols que envolta el nucli) tenia una mida semblant a la Lluna i la cua s’estenia uns 20º de longitud al cel (l’equivalent a juntar unes 40 llunes seguides). Multitud de fotografies del cometa han omplert les xarxes socials els dies passats.
Davant d’aquest esdeveniment astronòmic de primera magnitud, dos astrofísics de l’IEEC van programar un projecte observacional amb el telescopi robòtic Joan Oró, ubicat a l’OdM. Josep M. Trigo, investigador de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), i Kike Herrero, director de l’OdM, volien trobar detalls de la coma del cometa amb diverses seqüències d’imatges realitzades amb múltiples filtres fotomètrics. Les impressionants imatges obtingudes mostren la intensa activitat d’emissió de pols a partir dels dolls de gas sublimat que es generen des de prop d’una desena de regions actives.
En paraules de Josep M. Trigo: «Tot i que el nucli real del cometa és de només uns 3 km, massa petit i llunyà per veure’s, la seva fràgil i volàtil natura fa que prop del Sol emeti tones de gas i pols per segon, i així esdevé un objecte ben estès i brillant. Tot i això, tanta pols apantalla el nucli i fa difícil estudiar-lo. Cal fer una tasca detectivesca a la coma interior, un entorn força brillant degut a ser ric en pols emès des del nucli».
Els cometes són agregats de gels, matèria orgànica i petits grans minerals. Les partícules (inicialment de mida centimètrica a mil·limètrica) són fràgils, es desprenen impulsades pel gas, i també es fragmenten en ser exposades a la llum solar. Això produeix pols que, quan assoleix mida micromètrica, és capaç de reflectir la llum del Sol.
«La coma interior, per tant, esdevé un ambient difós i que amb telescopis petits no es pot resoldre», explica Kike Herrero. «Malgrat el repte, telescopis amb diàmetres superiors, com ara el Telescopi Joan Oró, permeten resoldre estructures espirals dins de la coma», ha afegit l’expert. Aquests dolls de gas i pols es dobleguen sota la pressió de radiació del Sol i generen intricades estructures. A partir d’aquestes imatges els investigadors han d’extreure informació valuosa sobre les regions actives del nucli del cometa i la seva producció de pols.
Llegenda: Imatge del cometa Tsuchinshan-ATLAS en llum visible tractada amb un filtre Larson-Sekanina. S’aprecien almenys vuit gegantins dolls de material emès des del nucli del cometa.
Crèdits: TJO/OdM.
Llegenda: Imatge del cometa Tsuchinshan-ATLAS en llum visible tractada amb un filtre Larson-Sekanina en fals color. Mostra la complexitat de l’estructura d’espirals de materials emesos des del nucli del cometa.
Crèdits: TJO/OdM.
Per visualitzar l’entorn turbulent de la coma interior, els investigadors apliquen diverses tècniques per tractar les imatges i visibilitzar els dolls de material emès des del nucli. Un tractament amb un filtre anomenat Larson-Sekanina mostra les gegantines cortines de pols i gas que es desprenen des de les regions actives per la sublimació dels gels i la pressió del gas propulsat cap al medi interplanetari. Així doncs, veiem com un cometa prop del Sol sublima tanta quantitat de gel que es transforma sobtadament en una gegantina font de material per la seva natura volàtil. Els cometes es van formar en regions allunyades del Sol o d’altres estels, a temperatures molt baixes que els han fet una amalgama de gels i petites partícules durant les fases primerenques de la formació del Sistema Solar.
El cometa encara serà accessible a simple vista i amb prismàtics les properes nits però perdrà ràpidament magnitud en allunyar-se a una velocitat relativa a la Terra propera a 290.000 km/h. Els últims càlculs dinàmics indiquen que finalment aquest objecte es perdrà a l’espai interestel·lar seguint una òrbita hiperbòlica després del seu encontre amb el Sol.
Contactes
Oficina de Comunicació de l’IEEC
Castelldefels, Barcelona
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
Autor Principal a l’IEEC
Castelldefels, Barcelona
Josep M. Trigo-Rodríguez
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC)
Correu electrònic: trigo@ieec.cat, trigo@ice.csic.es
Sobre l'IEEC
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació del sector públic sense ànim de lucre, fundada el febrer de 1996. Està regit per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’IEEC és també un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).