Noves claus sobre l’origen i l’evolució col·lisional dels asteroides
Aquests fòssils còsmics contenen matèria del naixement del nostre Sistema Solar
Els meteorits provindrien d’un asteroide comú que va evolucionar en diversos fragments
Un estudi publicat recentment a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS) ha revelat noves claus sobre l’origen i l’evolució dels asteroides progenitors de dos grups de meteorits, que es remunten a la formació del Sistema Solar. Aquests meteorits procedeixen d’asteroides formats a grans distàncies del Sol, que contenen els primers elements constitutius dels planetes i són coneguts com a condrites carbonàcies Vigrano (CV) i Karoonda (CK).
L’article es basa en l’estudi dels asteroides carbonacis —anomenats així pel seu alt contingut en matèria orgànica—, els quals es poden considerar primigenis atès que contenen els materials sòlids que es van condensar al voltant del Sol molt abans que es formés la Terra. Aquests asteroides són autèntics fòssils de la creació de la matèria sòlida del nostre sistema planetari, ja que es van refredar ràpidament i els seus materials no es van fondre mai.
Un grup d’investigadors, que inclou Safoura Tanbakouei -exinvestigadora de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)- i l’investigador de l’IEEC a l’ICE Josep M. Trigo, ha estat estudiant el contingut mineral i propietats reflectives d’aquests dos grups de meteorits durant deu anys. Aquests grups de condrites han experimentat un grau de metamorfisme i fractures important pel fet d’haver estat exposades a col·lisions.
L’article publicat ara explora un escenari en el qual els meteorits tenen origen en el mateix asteroide però van evolucionar de manera diferent a conseqüència d’un impacte que va generar grans fragments.
Llegenda: Un gran impacte podria ser l’origen de la desintegració d’un asteroide del qual van sorgir fragments, generant les condrites CV i CK.
Crèdits: Don Dixon.
L’estudi mesura i compara la reflectància d’aquests dos grups de condrites i apunta a un dipòsit compartit a partir del qual els meteorits CV i CK van evolucionar després d’un o diversos impactes.
En aquest escenari, les condrites CV i CK haurien sorgit d’un asteroide comú (probablement el conegut com a Eos) que es va disgregar en diversos fragments. D’aquesta manera, a causa dels impactes, els dos grups de meteorits van evolucionar per separat.
Aquest estudi culmina prop d’una dècada d’investigació sobre condrites carbonàcies en el marc de tres projectes del pla estatal d’astronomia i astrofísica per a estudiar i recuperar meteorits i plantejar les tècniques de la possible explotació futura dels asteroides progenitors.
Enllaços
Aquesta recerca es presenta en un article titulat «The Reflectance Spectra of CV-CK Carbonaceous chondrites from the Near Infrared to the Visible», de S Tanbakouei, JM Trigo-Rodríguez, et al., que va sortir publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS) el 30 de juliol.
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els centres d’investigació més destacats a nivell internacional centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).
Contactes
Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Sònia Bagudanch
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
Investigador de contacte
Barcelona, Espanya
Josep M. Trigo
Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)
Correu electrònic: trigo@ice.csic.es