Publicació del 3er catàleg de les dades de la missió Gaia

El tercer lliurament de dades de Gaia conté detalls nous i millorats de gairebé dos mil milions d'estrelles de la Via Làctia
 
Un equip d'astrònoms i enginyers de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de l'IEEC ha estat involucrat en la missió des del començament

El 13 de juny a les 12 hores, l'Agència Espacial Europea (ESA) ha anunciat la tercera publicació de dades de la missió Gaia, l'anomenada Data Release 3 (DR3). El catàleg publicat avui conté nova informació, incloent-hi els espectres de llum de 220 milions d'estrelles per primer cop. Aquests espectres proporcionen als científics informació sobre la composició, la temperatura, la massa i l'edat de les estrelles. També s'hi inclouen més de 33 milions d'estrelles amb determinacions de les seves velocitats radials, és a dir, la velocitat a la què s'allunyen o s'acosten a nosaltres. Gran part d'aquesta informació ha estat revelada per les dades d'espectroscòpia acabades de publicar, una tècnica en què la llum de les estrelles es divideix en els seus colors constitutius (com un arc de Sant Martí).

Una altra novetat d'aquest conjunt de dades és el catàleg d'estrelles binàries més gran (amb les posicions, les distàncies, les òrbites i les masses de més de 800.000 sistemes). Gaia DR3 també conté informació sobre milers d'objectes del Sistema Solar, com ara asteroides i llunes de planetes, i milions de galàxies i quàsars de fora de la Via Làctia.

Tota aquesta informació oferirà als astrònoms una perspectiva sense precedents sobre les característiques de les estrelles i el seu cicle de vida, així com l'oportunitat d'aprofundir en el coneixement de l'estructura i l'evolució de la nostra galàxia. Aquest kit de premsa preparat per l'ESA resumeix les dades en una sèrie d'infografies.
 

Impressió artística de la Via Làctia i sobre ella una superposició que mostra la ubicació
i les densitats d'una mostra d'estrelles joves del DR3 de Gaia (en groc-verd). El senyal
de «You are here» (Vostè es troba aquí) apunta cap al Sol. Crèdit: ESA/Gaia/DPAC,
CC BY-SA 3.0 IGO.

Investigadors i enginyers de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), liderats pels professors Carme Jordi, Xavier Luri i Francesca Figueras, del Departament de Física Quàntica i Astrofísica (UB), han participat en la missió des del principi. Part del programari per processar les dades enviades pel satèl·lit s'ha desenvolupat a l'ICCUB i s'executa al superordinador MareNostrum del Barcelona SuperComputer Center (BSC).

Els membres de l'equip també treballen en l'explotació científica de les dades, a camps com l'estudi de l'estructura espiral de la nostra galàxia; la identificació de les interaccions passades de la Via Làctia amb les galàxies properes, que són essencials per conèixer-ne l'evolució fins a l'actualitat; els cúmuls oberts, incloent-hi la identificació d'alguns desconeguts fins ara; o l'estudi dels Núvols de Magallanes, dues petites galàxies que orbiten al voltant de la nostra galàxia.

Sobre Gaia i el catàleg DR3

La missió Gaia es va llançar el desembre del 2013 amb l'objectiu de crear el mapa multidimensional més precís i complet de la Via Làctia. Des de llavors, el satèl·lit, situat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció oposada al Sol —en l'anomenat punt de Lagrange L2—, ha estat escanejant el cel amb els dos telescopis que duu a bord, obtenint dades que permeten als astrònoms reconstruir l'estructura natal de la nostra galàxia i la seva evolució passada al llarg de milers de milions d'anys, així com comprendre millor el cicle de vida de les estrelles i el nostre lloc a l'Univers. Actualment, fa més de 2850 dies que Gaia observa el cel, ha recollit 100 TB de dades i ha observat 200.000 milions de trànsits estel·lars a través del seu pla focal.

El catàleg Gaia DR3 es basa en l'Early Data Release 3 (publicat el 3 de desembre de 2020) i combina, per al mateix tram de temps i el mateix conjunt d'observacions, els mateixos productes de dades ja publicats, juntament amb nombroses dades noves, com ara objectes estesos i estrelles no solitàries. Les dades que ara es publiquen es van recollir durant 34 mesos, entre el 25 de juliol del 2014 i el 28 de maig del 2017.
 
A partir del 13 de juny del 2022 a les 12:00 CEST, les noves dades de Gaia estaran disponibles a través de l'Arxiu de Gaia (i a través dels centres de dades associats). Una sèrie d'articles científics que descriuen les dades i el seu procés de validació apareixeran en un número especial de la revista Astronomy & Astrophysics.

El consum de combustible preveu el funcionament de Gaia fins al 2025. La publicació del catàleg final està prevista per al 2030.

Nota de premsa en col·laboració amb el Gabinet de Comunicació de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i basada en la nota de premsa de l'ESA.

Imatge Principal

Collage de 4 mapes del cel de Gaia
Peu d’imatge: D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 1. Velocitats radials de més de 30 milions d’objectes a la Vía Láctea (principalment estrelles); 2. Velocitats radials i moviments propis al llarg de la línia de visió; 3. Pols interestel·lar que plena la Vía Láctea; i 4. Mapa químic que mostra les metalicitats estelars. 
Crèdit: ESA/Gaia/DPAC, CC BY-SA 3.0 IGO.

Enllaços

– IEEC
– ICCUB
– Gaia mission
– DR3

Més informació

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
   
L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Ana Montaner i Rosa Rodríguez
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Autors Principals a l’IEEC
Barcelona, Espanya
Carme Jordi
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB)
Correu electrònic: jordi@ieec.cat, carme@fqa.ub.edu

Xavier Luri
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB)
Correu electrònic: luri@ieec.cat, xluri@fqa.ub.edu