Nous filtres per al Telescopi Joan Oró de l’Observatori del Montsec
Aquests filtres tenen usos en una gran varietat de temes astronòmics, com l’estudi de la formació i l’evolució estel·lars, les supernoves i els sistemes binaris, entre d’altres
El telescopi també ha estrenat un nou sistema de planificació automàtica de les observacions en temps real
L’Observatori del Montsec, una infraestructura gestionada per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha instal·lat un nou conjunt de filtres al Telescopi Joan Oró (TJO) per millorar les seves prestacions. El TJO és el telescopi més gran de Catalunya, amb un mirall primari de 0,8 metres de diàmetre i una cúpula automàtica de 6,15 metres.
Aquest telescopi duu a terme una gran varietat d’observacions relacionades amb diferents casos científics, com la recerca d’exoplanetes, l’estudi d’estrelles variables, el seguiment d’asteroides, entre d’altres. El seu principal avantatge és la flexibilitat dels modes d’operació, el que permet el monitoratge d’objectes durants llargs períodes de temps, com també la ràpida capacitat de reacció, potencialment de menys d’un minut. El TJO rep el seu nom en honor al bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa, un dels investigadors més destacats en els estudis sobre l’origen de la vida.
El principal instrument d’observació del telescopi és la càmera LAIA, que compta des d’ara amb un nou conjunt de filtres fotomètrics. Aquesta mena de filtres es fan servir en astronomia com a estàndards que deixen passar diferents colors de la llum —més específicament, uns rangs determinats de longituds d’ona.
Els nous filtres compleixen els estàndards utilitzats en altres observatoris arreu del món. En concret, els filtres instal·lats són del sistema Sloan Digital Sky Survey (SDSS). A diferència d’altres sistemes de filtres, aquests cobreixen bandes espectrals que no se superposen, el que permet discriminar millor els colors i caracteritzar de forma més acurada les propietats de les estrelles. Les seves principals aplicacions científiques són en els camps de l’astrofísica relacionats amb l’estudi de l’evolució estel·lar, com ara les supernoves, la química de les estrelles o els sistemes binaris. El TJO comptarà amb les bandes g-r-i-z (verd, vermell, i dues bandes d’infraroig proper).
També s’ha incorporat un nou filtre d’H-alfa, que selecciona una banda molt estreta de l’espectre d’emissió de l’hidrogen, centrada en una línia de color vermell que rep aquest nom (Hα). L'estudi de la llum en aquesta línia espectral està molt relacionat amb la caracterització de l’activitat cromosfèrica de les estrelles, així com dels processos de formació estel·lar i l’observació de les nebuloses d'emissió o regions HII.
Tots aquests filtres s’afegeixen als que ja es trobaven operatius (del sistema anomenat ‘Johnson-Cousins’, que cobreix de l’ultraviolat fins a l’infraroig), completant fins a 11 bandes possibles per a les imatges que s’obtenen amb el TJO.
Imatges de la Nebulosa d’Orió, combinant els nous filtres g-r-i (esquerra) o fent servir el filtre H-alfa (dreta).
Crèdits: IEEC
Més avenços al Telescopi Joan Oró
Durant les últimes setmanes, el TJO ha estrenat un nou sistema de planificació automàtica de les observacions en temps real. Aquesta és una part essencial de les operacions robòtiques del TJO, i amb les últimes millores permet executar de manera gairebé immediata les observacions que configuren els usuaris, fins i tot a qualsevol hora de la nit.
Una mostra d’aquesta aplicació va ser el seguiment de l’asteroide 2023 CX1, poques hores després d’haver estat descobert i abans que impactés a l’atmosfera terrestre al nord de França la matinada del 13 de febrer. L’entrada a l’atmosfera del 2023 CX1 també va ser captada en directe per les càmeres de l’Observatori del Montsec. Les millores en el control de l’entorn, tant a través de càmeres de vigilància del cel com d’un sistema ampli i robust de sensors meteorològics, són un altre dels avenços significatius que complementen i faciliten les observacions robòtiques del TJO. El sistema de control del telescopi té informació redundant de paràmetres mesurats a l’OdM, com el vent, els núvols, la humitat o la pluja, cosa que permet que aquest decideixi d’una manera fiable el moment d’aturar o de prosseguir les observacions depenent de la meteorologia i de l’estat del cel.
Imatge Principal
Peu d’imatge: Els nous filtres ja instal·lats a la roda que forma part de l’instrument LAIA del Telescopi Joan Oró.
Crèdit: IEEC
Enllaços
– IEEC
Més informació
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat de recerca ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat de recerca CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb la unitat de recerca CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat de recerca ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).
Contactes
Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
Autor Principal a l’IEEC
Kike Herrero
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Observatori del Montsec, Sant Esteve de la Sarga, Espanya
Correu electrònic: eherrero@ieec.cat